dijous, 21 agost de 2014

Faldellins de llana (Énguera, s.XIX)

Fa poc he digitalitzat una col·lecció de 96 diapositives que es van fer amb la roba tradicional enguerina en una exposició que férem l'any 1995. A poc  a poc aniré pujant-les i comentant.

Us deixe ací un conjunt de faldellins de llana, anomenats modernament "refajos" que podríem situar cronològicament al llarg de tota la segona meitat del segle XIX. Són totes peces originals cedides per les seues propietàries.

Els faldellins més coneguts són els de ratlles horitzontals de vius colors. Són similars als que trobem en terres manxegues, al sud valencià, i fins i tot a Múrcia.

També n'hi havia de ratlles verticals.

I fins i tot de llana de quadres.

Per tota Espanya apareixen també aquesta classe de faldellins de drap de llana amb sanefes estampades. L'exemplar conservat a Énguera és de llana en color natural, però n'hi havia de rojos, grocs i verds també.
A finals del segle XIX i principis del segle XX apareixen els que porten un dibuix més senzill, estampats sobre baieta, generalment de color roig o groc. En eixa època, s'usen quasi sempre com a peça interior.

La principal característica dels faldellins de ratlles horitzontals conservats a Énguera és l'alternança entre ratlles de la gamma verda i ratlles de la gamma roja,  en un "degradé", separades per una sanefa teixida amb motius geomètrics que inclouen altres colors com ara el morat, el blanc, el blau, el morat, el taronja, el rosa...



En el cas de les ratlles verticals també trobem combinacions verd/roig, encara que hi ha algun exemplar de tonalitats més fosques roig/marró, roig/taronja/negre...




Una altra característica dels refajos de ratlles horitzontals, comuna als trobats en altres zones, és la presència de l'anomenat peto. El teixit forma un disseny distint en la part superior, on alterna només dos colors, i rarament tres.


A diferència del que trobem en la Manxa, la majoria dels exemplars conservats no són prisats. Encara que sembla que també n'hi va haver, de prisats o encañonados (com diuen a Albacete). Ací teniu un exemplar usat pel grup de Sección Femenina que va ser sotmès a diverses llavades per tal de fer desaparéixer els plecs i aconseguir la uniformitat amb la resta de refajos:


La majoria dels exemplars conservats han sofert modificacions en les llargàries i en  els plecs de la cintura perquè van ser usats per a ballar, i calia ajustar les mides segons els gustos i les necessitats de cada època i balladora. La majoria tenen una obertura, bé lateral o bé posterior:


Aquestos faldellins no van folrats. Només porten una vora inferior de 15-20cm, anomenada ruedode cotó o llenç engomat. El color que més hi apareix és el rosa, encara que també hi ha cotons a ratlletes o estampats. Les vores solen estar rematades amb cordó, tot i que també hi ha algun cas rematat amb rivet o de tira brodada.



Aquest faldellí de llana a quadres porta un farfalà (volant) brodat fet amb la mateix roba tallada al biaix:

I com a peça rara, tenim un faldellí de drap gris amb sanefa retallada i cosida de vellut:

Més informació sobre les faldes de llana al blog de Roba a l'Antiga.


diumenge, 3 agost de 2014

Un bureo amb molt d'èxit

Ja han començat  les festes d'Aldaia. Enguany, la Colla Brials va ser convidada per l'ajuntament a participar-hi. I ho hem fet a la nostra manera: els vam proposar de fer un bureo de participació oberta i espontània a la plaça de la Constitució. El passat dimecres més de cent persones ens vam ajuntar a tocar, cantar i ballar per a fer un bon sarau.



A les 20:30h els membres de la Colla i alguns amics que ja són col·laboradors habituals van començar la prova de so. Molt de micro, molt d'instrument i moltes ganes de passar-ho bé.


 El magnífic músic Eduard Navarro vingué a tirar una maneta amb el seu llaüt i tocà en companyia de Doménec Calvo a l'octavilla, Rafa Barberà i Manolo Delgado a la bandúrria i Ampar Martin-villalba al violí.
 Un altre dels grans, i amic nostre des de fa anys, Vicente Carrasco, vingué carregat amb diversos guitarrons i un llaüdí. Al seu costat, José Luis Martínez amb l'energia vibrant del seu guitarró i Fulgencio Sànchez i Carles Aguado a les guitarres.
 Al centre del semicercle dels músics vam poder gaudir de la preciosa veu i el virtuosisme de la bandúrria d'un dels folklòrics més complets que tenim els valencians. El roget que canta, toca i balla: Àlex Torres. Al seu costat, la dolçor de la veu de Lola Ledesma, qui s'atreví per primera volta a acompanyar-se amb la guitarra. Als extrems, el nostre benvolgut president Baldo Pitarch al llaüt, i un servidor de vostés, Toni Guzman a la veu i a la guitarra.
 Després de la prova de so, vam anar a "La Pardala" a fer un mosset i agafar forces.
 I amb puntualitat britànica, o quasi, va començar el bureo a les 22:30h, amb la presència de molts amics i amigues de diverses poblacions valencianes que s'havien desplaçat per a assistir a esta convocatòria per a folkloròpates i addictes a la divertició...
 No podem anomenar-los a tots, perquè segur que ens en deixaríem alguns, però sí que volem fer constar el nostre agraïment a totes estes persones que van fer possible una festota tan bonica.

 De València, de Riola, d'Alginet, d'Alzira, de Montcada, d'Alboraia, d'Almàssera, d'Aldaia, d'Alaquàs, de Quart, de Burjassot, de Catarroja, de Paterna, de Manises,  d'Oliva, de Vila-real, de Castelló de la Plana, d'Albocàsser... hi havia moltíssima gent. Va ser un dels bureos més nombrosos que recorde. Els balladors i balladores van haver de fer torns, perquè no hi havia prou espai entre els músics i el públic assegut de la primera fila, als quals vam fer recular un parell de voltes per ampliar l'espai dedicat al ball... Impressionant.


Teresa Segarra va cantar la fandangà mentre moltes parelles de balladors demostraven la seua perícia amb les mudances de ball de les valencianes. Un luxe comptar amb una de les millors veus del cant d'estil eixa nit.

I com part imprescindible en la música tradicional, els nostres percussionistes van aportar ritme i força a la música. Abel Mondéjar, Xavier Martín-villalba i Francesc Garcia van fer sonar diverses panderes,  grans i xicotetes, morters, canyuts, sonalles, ferrets, postisses... amb molta gràcia i salero. Les amigues Merxe Martínez i Maria Amparo Hurtado van animar-se amb la pandereta també.
Francesc també ens va cantar un dels clàssics que no falta mai en els nostres bureos: les seguidilles d'Énguera.
 Al llarg de la nit també tinguérem uns altres amics que ens van acompanyar. Com ara Juan Miguel Escrich, qui va tocar la guitarra i el guitarró en diverses peces.

 I Eva Dénia, que estigué tocant la seua guitarra en moltes peces. Llàstima que no ens cantà cap cançó. Digué que al pròxim bureo, quan agafe més confiança...

 També vam organitzar un ball de canut (o de canó), i com que la gent no hi cabia ens vam decidir per fer dos canuts simultanis, distribuïts en paral·lel.


 Vam tocar ( i van ballar) peces populars i també peces escolaritzades: cotes i boleros, seguidilles i valencianes, malaguenyes i balls de comptes... allò important era fer festota!
 No recorde totes les peces. No portàvem cap llistat i anàvem decidint sobre la marxa. També acceptàvem suggeriments dels balladors i balladores: "Toqueu açò", "Toqueu allò altre"... I amb un públic tan entregat, no podíem quedar malament.
 Públicament demane disculpes a l'amic Vicent de Quart. Es va quedar amb ganes de ballar una masurca. Ens la va demanar i al remat no la vam fer... 
 I als amics que van vindre des de la Ribera, els vam interpretar diverses peces de la seua comarca. Fins i tot, jo vaig escapar-me a ballar una peça amb Teresa Mateu. Que bé ho vaig passar!
Entre peça i peça, d'una cançó a un altra, de comarca a comarca la festa s'allargà fins més de la una de la matinada. Els qui ens coneixeu ja sabeu que nosaltres haguérem estat de bureo unes poquetes hores més, però clar, l'endemà era dia faener.


Us esperem al pròxim!

dissabte, 7 juny de 2014

Concert-presentació del CD "El so de l'Horta"


Un any més, el Museu Comarcal de l'Horta Sud compta amb nosaltres per a participar en el cicle "Música al Museu". La cita serà a Torrent, el pròxim dijous 26 de juny,  a partir de les 20h.

En aquesta ocasió hem pensat de fer la presentació del disc compacte dedicat a la comarca de l'Horta, el qual encara no havia tingut una presentació "oficial", malgrat que ja ha passat quasi un any des que va eixir a la llum. 

El CD "El so de l'Horta" és, per a nosaltres, el nostre millor disc. És el que més ens agrada, però també és el que més ens ha costat: molt de treball, assajos, reunions, dificultats econòmiques, algun problema de salut, parades i reinicis, gent nova, col·laboracions externes... Va costar, però al remat aquest projecte que va començar el 2010 és ja una realitat.

És també el disc que millor sona de tots els que hem enregistrat, gràcies a la perícia d'Octavio Hidalgo, qui es va encarregar de donar-li una qualitat de so impecable.  

Cliqueu ací i feu-ne un tastet!

Us esperem a Torrent. No falteu.




dijous, 5 juny de 2014

El Bolero Pla de València

Els boleros són sens dubte un dels gèneres de major prestigi en el repertori folklòric valencià. Per fortuna n'hem conservats molts exemples, especialment a les comarques de la Costera i la Ribera. 


A l'Horta també hi ha exemples, com ara el Bolero d'Albal o el Bolero Loco de València. Però hui volem parlar d'un bolero quasi desconegut: el Bolero Pla de València. El Grup de Danses de Morvedre va rescatar de l'oblit aquesta deliciosa peça i la va incorporar al seu repertori gràcies a la partitura publicada el 1938 per Eduardo M. Torner en Danzas Valencianas.  

Aquest ball escolaritzat no podíem deixar-lo fora del nostre disc dedicat a l'Horta, així que vam demanar a l'amic Eduard Caballer, director d'aquell grup,  que ens  passara una còpia dels materials.

No cal confondre aquest bolero amb l'homònim replegat a la Llosa de Ranes, amb una melodia diferent però amb una estructura musical semblant. 


Ací teniu la versió interpretada el novembre de 2010 en el X aniversari de la nostra associació, on cada parella interpretà unes mudances de ball al seu gust.



I ací teniu la impecable execució de la peça per part del grup de danses de Montcada, en el concurs Sona la Dipu de 2014. Enhorabona, companys!


dissabte, 22 febrer de 2014

Parrandes.

Amb el nom de parrandes ens referim a un tipus de seguidilles semblats a les anomenades manxegues o corrilles, del qual n'hem conservats alguns exemples en la zona central del País Valencià. A Biar són encara interpretades en les danses, a l'igual que a Cabdet ( la nostra València irredempta!). Sebastià Garrido i Fermín Pardo van arreplegar el 1975 un exemple de parrandes a Annauir, i Salvador Seguí les va incloure en el seu Cancionero Musical de la Provincia de Valencia. I la Colla Brials va enregistrar l'exemple que vam aprendre a Énguera, tot i que allí no es conserven amb eixe nom.

El 1990, la tia Vallaïna ens cantà una altra versió, que ara podeu sentir ací. La informant recordava de manera fragmentària la cançoneta, però com podeu escoltar té la forma característica  de les parrandes.

Una sartén sin rabo
me dio mi suegra
cada vez que reñimos
viene a por ella.

¿Por dónde vas misa
que no te veo?
Por un empedradito
que han hecho nuevo.

A banda de les estrofes de seguidilla en castellà, que són tan abundants, l'amic Paco Garrido Blasco n'ha arreplegat alguns exemples en valencià:

Campanar de Muntesa
no té campanes,
que les han baratâes
per alvellanes.

El retor de Bufali
té un burro pardo
i li dóna garrofes
per baix del rabo.

La Mô Déu de Muntesa
no té orelles,
però diuen que té
bones mamelles. 

divendres, 21 febrer de 2014

Breu tractat de fonètica folklòrica

Sembla ser que alguns estan molt interessats darrerament en la fonètica aplicada al folklore. Per això, no podem defraudar els nostres amics i seguidors.

Açò és una COTA: (oclusiva velar sorda)

Açò és una JOTA: (fricativa palatal sorda)



Açò és una SOTA: (fricativa alveolar sorda)


Açò és una XOTA: (africada palatal sorda)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...