dimarts, 23 desembre de 2014

Percussió popular

En temps de Nadal, els instruments de percussió cobren especial importància per acompanyar nadales i cants d'aguilando. Aquestos instruments, que alguns anomenen "percussió menor", són sovint atifells domèstics que canvien el seu ús habitual o peces construïdes amb els materials més a l'abast de la gent. 

Vegem-ne  els més coneguts amb les denominacions en diverses comarques, en valencià i en castellà:


Morter, morteret, morterico, almirez

Botella, rascada amb una clau o amb una moneda
 

Ferrets, trébede, estrévedes


Garvell, garvellet, harnero, harnerillo rascat amb clau o cullera
Conjuunt de percussió amb atifells de cuina

Cascavells, cascavillos, cascaveles.
Aquestos van ser confeccionats en un cèrcol d'espart pel tio Cerezo reaprofitant els del seu matxo.

Canyuts, cañutos, cañizos, guitarra de cañas
Panderetes, panderos, panderetas


Simbomba, ximbomba, pandorga, sambomba, zambomba

 
Castanyetes, castanyoles, postisses, castañuelas, castañetas, postizas
 
Sonalles, sonajas
Conjunt d'instruments casolans, idiòfons o membranòfons.
A més dels anteriors, hi ha la canya badada.

dissabte, 20 desembre de 2014

Balls de Pastorets al Nadal

Ha arribat el temps de Nadal. En el repertori d'aquest període festiu cal destacar tres famílies de cants tradicionals:

1.- La música usada en la litúrgia, dins del temple, on destaquen principalment les NADALES usades per a la cerimònia d'adoració d'una imatge de l'Infant Jesús, al final de la Missa del Gall.
2.- Els cants domèstics, on cal assenyalar la presència de ROMANÇOS i d'altres cançons que expliquen els aspectes més familiars de Jesús, Maria i Josep.
3.- La música de ronda amb finalitat petitòria. En la tradició valenciana abunden els conegudíssims ARGUILANDOS, ASGUILANDOS, AGUILANDOS... Però són més desconeguts els balls de pastors que tenen la mateixa finalitat: arreplegar menges per celebrar la festa. Molts d'aquestos balls van nàixer vinculats en un principi a les confraries religioses. Els membres es disfressaven de pastor i recorrien les cases captant i cantant. A Moixent es coneixia el "Ball de Reixos" i a Vilamarxant " els Llenyaters". En l'actualitat se'n conserven molt pocs exemples vius.

Transcrivim ara l'explicació del ball de pastors a Énguera extreta del llibre Música y tradición en Énguera y la Canal, publicat el 2007.

LOS PASTORETES


En la villa de Énguera, junto a las canciones de arguilando, encontramos con idéntica finalidad petitoria el baile de los Pastoretes. Si bien en las últimas épocas se trató de un acto infantil, más o menos espontáneo, parece ser que en su origen fue un ritual organizado por alguna hermandad o cofradía con la intención de recaudar fondos. Un grupo de niños o de jóvenes, generalmente de ambos sexos, en número indeterminado, disfrazados de pastorcillos, recitaban una explicación parateatral en verso y ejecutaban después una danza donde bailaban con arcos adornados con flores de papel de seda. El joven o niño que interpretaba el papel de “pastor mayoral” era el encargado de solicitar el permiso a los amos de la casa. Como signo distintivo de su autoridad, llevaba un gran garrote adornado con flores de papel de seda y cintas. El grupo se completaba con otro niño disfrazado de ángel, aunque algunas veces, si no se disponía de un disfraz adecuado, el papel del ángel era ejecutado por otro pastoret.

LOS PASTORETES
Trinidad López y Dolores Sarrión
Énguera

RECITADO:
MAYORAL: .Como pastor mayoral
obliga a salir delante.
Ya darán su esplicación
los pastores al istante.
Los pastorcitos y yo
vamos pidiendo arguilando.
L’arguilando que se pide
para nusotros no es.
Es para el culto de Dios
es pâ la ermita del Ángel,
santuario de aquel partido.
Sin demás intención,
señor amo de esta casa,
nos dé una limorna
y daremos las gracias.
Al fin para concluir
muy amante cavallero
usté bastante l’arguilando
sin olvidarse le dinero
que en el istante saldrá
el angelito primero
dijiendo su nueva embajada
dijiendo lo verdadero:

ÁNGEL: Alégrense los mortales
que el Niño Dios va a nacer,
el de la Pura Doncella
q’ ha havido y puede haver.
Noche feliz, noche buena,
noche más clara que el día,
que en el portal de Belén
nació el Devino Mesía.
Nació para nuestro bien
ese niño tan hermoso
que a todos causa alegría
el nacimiento glorioso.
Los ángeles van por los aires
vinieron con resplandores
y así que vieron al Niño
avisaron los pastores.

PASTORET: Se dirigen a Belén
con regucijos y fiestas
y así que vieron al Niño
tocaron las castañetas.
Tocando los estrumentos
dentro del portal entraron.
Así que vieron al Niño,
al Niño Dios adoraron.

MAYORAL: .-Pastores, ¡qué descudiados que estáis!
¿Sabéis que el Vérbol Divino
ha nacido en un portal?
Ya os ha dado alegría
levantaos de ahí ya.
Músicos, ¡venga la música!,
cantadores, ¡a cantar!
y nusotros pastorcitos
en el istante a bailar.

CANTADO:
¡Entrar, entrar, pastores, entrar!
¡Entrar, entrar, zagalas, tamién!
Que en el portal de Belén
hay un Niño Dios que adorar. Entrar!

Los pastores van saltando
las piedras en dos en dos
y a Belén van caminando
a ver el Hijo de Dios
Pastor, pastorcitos,
entrar a Belén
que el Rey que ha nacido
es muy Santo Rey.
Santito Rey
Santa María
Hija de Belén.

Alegría, alegría, pastores,
que en el campo ya ha salido el sol.
Que en el campo ha entrado María
porque es Reina de satisfación.
Viva María con su alegría
y viva la reina y su majestá
Viva María con su alegría
y viva la reina y su majestá.

RECITADO:

MAYORAL:Ya se van estos pastores
cansaditos de bailar
es menester que les pague
lo que tenga voluntat.


Las tonadas de las dos primera estrofas son similares a las que se usan para cantar los villancicos en la Misa del Gallo, pero las últimas melodías de esta danza ritual nos recuerdan a algunas tocatas de dulzaina para las danzas procesionales. No es descabellado pensar que sean antiguas melodías reutilizadas para un nuevo baile. Lo cierto es que, si bien en la actualidad no se ha conservado ninguna danza de procesión en la comarca, sí que hemos encontrado varias referencias en el archivo parroquial de Énguera. Así, en el libro 351 de cuentas de la Cofradía de Santísimo Sacramento, redactado en valenciano hasta principios del siglo XVIII, aparecen en 1614 los gastos ocasionados por una “dança de momos” y en 1621 los gastos ocasionados por unos danzantes desplazados desde la vecina población de Anna: “dançadors los quals foren de Ana”.

El baile de los pastoretes se ejecutaba con un paso básico similar al valseado o estribillo de la jota. Dolores Sarrión nos trasmitió tres figuras distintas, para cada una de las partes de la canción: dos hileras al empezar a bailar, cruzaus en la parte central del tema y rogle para el final.

I ací podeu sentir com sonaven els "Pastoretes":



dimecres, 19 novembre de 2014

Dos jupetins d'Atzeneta

Ací teniu les fotografies de dos jupetins del segle XIX conservats a Atzeneta del Maestrat.
El primer és un jupetí de seda mostrejada de color groc. La part posterior, amagada davall de la jupa, com que no era tan visible, està feta amb un texit diferent. És un cotó fi amb dibuix estampat.

El jupetí porta botons metàl·lics, encara que no estan tots ja que alguns han caigut.

L'altre jupetí és una peça de color negre confeccionada amb un cotó gruixut, semblant al llenç casolà de cànem però amb un acabat més fi.
És possible que siga una peça del segle XX confeccionada a imitació dels models antics conservats per la família de la propietària. Porta sis botons de tipus mançaneta, tres a cada costat, però no té ullals ni traus. Per això pensem que es pot tractar d'un jupetí fet per a vestir-se a l'antiga.
Mots clau: jupetí, jopetí, chupetín, chupín, chaleco, ajustador, gilet ancien, ancien waistcoat, silk vest, gilet soie, 19th century, traditional costumes, costumi, traje típico, XIXe siècle, soie, silk, historical costumes

dilluns, 20 octubre de 2014

Cant a la Serena

Dissabte passat vam anar a Altea, convidats per Raimon Galiana a participar en la sisena edició del Cant a la Serena.

Com podeu llegir al cartell, el Cant a la Serena és una "Valencian folk music night" organitzada per grup local Pas de Quatre amb l'ajuda (escassa i simbòlica imaginem) de l'ajuntament d'aquesta localitat habitada per persones rosses de llengües nòrdiques... 

La nostra colla va respondre a la convocatòria per tal de mostrar el nostre ric patrimoni musical en terres de la Marina. En aquesta època de retallades i d'indigència cultural institucional nosaltres havíem de fer l'esforç i anar-hi, ni que fora barata el sopar.

Imaginem que els organitzadors no ho deuen tenir gens fàcil. L'ajuntament què fa a banda de permetre de tallar el carrer per muntar les taules del sopar? Poca cosa, crec. Encara com diuen que és un poble turístic. Aprofitem l'avinentesa per saludar els dos simpàtics policeros municipals que van donar-nos tantes facilitats... i no ens van permetre arrimar el bus al lloc on havíem de sopar i actuar. No sé si era per excés de zel o per incompetència uniformada... 
 Malgrat tot, vam passar una bonica vetlada. Vam poder escoltar els músics de Sella sonant l'Aurora, la Diana i la Jota. Vam gaudir de les dansetes processionals executades per les balladores de Gata. Vam escoltar les dolces cançonetes de Pas de Quatre: romanços, havaneres, masurques... Vam ballar jotes interpretades amb xaramita. I també vam fer ballar els aficionats amb les nostres peces, escollides per a representar diverses comarques valencianes: malaguenya, jota i fandango, seguidilles, polca, valencianes...

Al remat, ens en vam portar un bon record de la Serena. I també una ximbomba, que ja farem sonar proximament.

dimecres, 1 octubre de 2014

XIV trobada de folklore valencià a Sagunt

El pròxim dijous 9 d'octubre tenim una interessant proposta a Sagunt per celebrar els dia dels valencians. Els grups Lo Cirilo i Baladre, vinguts de les comarques del Baix Maestrat i el Comtat, acompanyaran el veterà grup de danses de Morvedre.

Com que fa anys que coneixem els amfitrions d'aquesta trobada, i especialment el seu director Eduard Caballer, us podem assegurar que serà, com ja ens tenen acostumats, una mostra magnífica, d'aquelles que hom no es pot perdre.

Des d'ací us animem que us desplaceu a Sagunt, eixa ciutat que ha sabut conservar l'encant especial dels seus carrers antiquíssims, per gaudir del nostre patrimoni musical i de ball.

dijous, 21 agost de 2014

Faldellins de llana (Énguera, s.XIX)

Fa poc he digitalitzat una col·lecció de 96 diapositives que es van fer amb la roba tradicional enguerina en una exposició que férem l'any 1995. A poc  a poc aniré pujant-les i comentant.

Us deixe ací un conjunt de faldellins de llana, anomenats modernament "refajos" que podríem situar cronològicament al llarg de tota la segona meitat del segle XIX. Són totes peces originals cedides per les seues propietàries.

Els faldellins més coneguts són els de ratlles horitzontals de vius colors. Són similars als que trobem en terres manxegues, al sud valencià, i fins i tot a Múrcia.

També n'hi havia de ratlles verticals.

I fins i tot de llana de quadres.

Per tota Espanya apareixen també aquesta classe de faldellins de drap de llana amb sanefes estampades. L'exemplar conservat a Énguera és de llana en color natural, però n'hi havia de rojos, grocs i verds també.
A finals del segle XIX i principis del segle XX apareixen els que porten un dibuix més senzill, estampats sobre baieta, generalment de color roig o groc. En eixa època, s'usen quasi sempre com a peça interior.

La principal característica dels faldellins de ratlles horitzontals conservats a Énguera és l'alternança entre ratlles de la gamma verda i ratlles de la gamma roja,  en un "degradé", separades per una sanefa teixida amb motius geomètrics que inclouen altres colors com ara el morat, el blanc, el blau, el morat, el taronja, el rosa...



En el cas de les ratlles verticals també trobem combinacions verd/roig, encara que hi ha algun exemplar de tonalitats més fosques roig/marró, roig/taronja/negre...




Una altra característica dels refajos de ratlles horitzontals, comuna als trobats en altres zones, és la presència de l'anomenat peto. El teixit forma un disseny distint en la part superior, on alterna només dos colors, i rarament tres.


A diferència del que trobem en la Manxa, la majoria dels exemplars conservats no són prisats. Encara que sembla que també n'hi va haver, de prisats o encañonados (com diuen a Albacete). Ací teniu un exemplar usat pel grup de Sección Femenina que va ser sotmès a diverses llavades per tal de fer desaparéixer els plecs i aconseguir la uniformitat amb la resta de refajos:


La majoria dels exemplars conservats han sofert modificacions en les llargàries i en  els plecs de la cintura perquè van ser usats per a ballar, i calia ajustar les mides segons els gustos i les necessitats de cada època i balladora. La majoria tenen una obertura, bé lateral o bé posterior:


Aquestos faldellins no van folrats. Només porten una vora inferior de 15-20cm, anomenada ruedode cotó o llenç engomat. El color que més hi apareix és el rosa, encara que també hi ha cotons a ratlletes o estampats. Les vores solen estar rematades amb cordó, tot i que també hi ha algun cas rematat amb rivet o de tira brodada.



Aquest faldellí de llana a quadres porta un farfalà (volant) brodat fet amb la mateix roba tallada al biaix:

I com a peça rara, tenim un faldellí de drap gris amb sanefa retallada i cosida de vellut:

Més informació sobre les faldes de llana al blog de Roba a l'Antiga.

Traditional costumes, costumi popolari, historical costumes, wool petticoat, faldellín, guardapiés, refajo, saya, basquiña, jupes anciennes, laine, gonne antiche, sottogonna, 

diumenge, 3 agost de 2014

Un bureo amb molt d'èxit

Ja han començat  les festes d'Aldaia. Enguany, la Colla Brials va ser convidada per l'ajuntament a participar-hi. I ho hem fet a la nostra manera: els vam proposar de fer un bureo de participació oberta i espontània a la plaça de la Constitució. El passat dimecres més de cent persones ens vam ajuntar a tocar, cantar i ballar per a fer un bon sarau.



A les 20:30h els membres de la Colla i alguns amics que ja són col·laboradors habituals van començar la prova de so. Molt de micro, molt d'instrument i moltes ganes de passar-ho bé.


 El magnífic músic Eduard Navarro vingué a tirar una maneta amb el seu llaüt i tocà en companyia de Doménec Calvo a l'octavilla, Rafa Barberà i Manolo Delgado a la bandúrria i Ampar Martin-villalba al violí.
 Un altre dels grans, i amic nostre des de fa anys, Vicente Carrasco, vingué carregat amb diversos guitarrons i un llaüdí. Al seu costat, José Luis Martínez amb l'energia vibrant del seu guitarró i Fulgencio Sànchez i Carles Aguado a les guitarres.
 Al centre del semicercle dels músics vam poder gaudir de la preciosa veu i el virtuosisme de la bandúrria d'un dels folklòrics més complets que tenim els valencians. El roget que canta, toca i balla: Àlex Torres. Al seu costat, la dolçor de la veu de Lola Ledesma, qui s'atreví per primera volta a acompanyar-se amb la guitarra. Als extrems, el nostre benvolgut president Baldo Pitarch al llaüt, i un servidor de vostés, Toni Guzman a la veu i a la guitarra.
 Després de la prova de so, vam anar a "La Pardala" a fer un mosset i agafar forces.
 I amb puntualitat britànica, o quasi, va començar el bureo a les 22:30h, amb la presència de molts amics i amigues de diverses poblacions valencianes que s'havien desplaçat per a assistir a esta convocatòria per a folkloròpates i addictes a la divertició...
 No podem anomenar-los a tots, perquè segur que ens en deixaríem alguns, però sí que volem fer constar el nostre agraïment a totes estes persones que van fer possible una festota tan bonica.

 De València, de Riola, d'Alginet, d'Alzira, de Montcada, d'Alboraia, d'Almàssera, d'Aldaia, d'Alaquàs, de Quart, de Burjassot, de Catarroja, de Paterna, de Manises,  d'Oliva, de Vila-real, de Castelló de la Plana, d'Albocàsser... hi havia moltíssima gent. Va ser un dels bureos més nombrosos que recorde. Els balladors i balladores van haver de fer torns, perquè no hi havia prou espai entre els músics i el públic assegut de la primera fila, als quals vam fer recular un parell de voltes per ampliar l'espai dedicat al ball... Impressionant.


Teresa Segarra va cantar la fandangà mentre moltes parelles de balladors demostraven la seua perícia amb les mudances de ball de les valencianes. Un luxe comptar amb una de les millors veus del cant d'estil eixa nit.

I com part imprescindible en la música tradicional, els nostres percussionistes van aportar ritme i força a la música. Abel Mondéjar, Xavier Martín-villalba i Francesc Garcia van fer sonar diverses panderes,  grans i xicotetes, morters, canyuts, sonalles, ferrets, postisses... amb molta gràcia i salero. Les amigues Merxe Martínez i Maria Amparo Hurtado van animar-se amb la pandereta també.
Francesc també ens va cantar un dels clàssics que no falta mai en els nostres bureos: les seguidilles d'Énguera.
 Al llarg de la nit també tinguérem uns altres amics que ens van acompanyar. Com ara Juan Miguel Escrich, qui va tocar la guitarra i el guitarró en diverses peces.

 I Eva Dénia, que estigué tocant la seua guitarra en moltes peces. Llàstima que no ens cantà cap cançó. Digué que al pròxim bureo, quan agafe més confiança...

 També vam organitzar un ball de canut (o de canó), i com que la gent no hi cabia ens vam decidir per fer dos canuts simultanis, distribuïts en paral·lel.


 Vam tocar ( i van ballar) peces populars i també peces escolaritzades: cotes i boleros, seguidilles i valencianes, malaguenyes i balls de comptes... allò important era fer festota!
 No recorde totes les peces. No portàvem cap llistat i anàvem decidint sobre la marxa. També acceptàvem suggeriments dels balladors i balladores: "Toqueu açò", "Toqueu allò altre"... I amb un públic tan entregat, no podíem quedar malament.
 Públicament demane disculpes a l'amic Vicent de Quart. Es va quedar amb ganes de ballar una masurca. Ens la va demanar i al remat no la vam fer... 
 I als amics que van vindre des de la Ribera, els vam interpretar diverses peces de la seua comarca. Fins i tot, jo vaig escapar-me a ballar una peça amb Teresa Mateu. Que bé ho vaig passar!
Entre peça i peça, d'una cançó a un altra, de comarca a comarca la festa s'allargà fins més de la una de la matinada. Els qui ens coneixeu ja sabeu que nosaltres haguérem estat de bureo unes poquetes hores més, però clar, l'endemà era dia faener.


Us esperem al pròxim!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...