dimecres, 19 novembre de 2014

Dos jupetins d'Atzeneta

Ací teniu les fotografies de dos jupetins del segle XIX conservats a Atzeneta del Maestrat.
El primer és un jupetí de seda mostrejada de color groc. La part posterior, amagada davall de la jupa, com que no era tan visible, està feta amb un texit diferent. És un cotó fi amb dibuix estampat.

El jupetí porta botons metàl·lics, encara que no estan tots ja que alguns han caigut.

L'altre jupetí és una peça de color negre confeccionada amb un cotó gruixut, semblant al llenç casolà de cànem però amb un acabat més fi.
És possible que siga una peça del segle XX confeccionada a imitació dels models antics conservats per la família de la propietària. Porta sis botons de tipus mançaneta, tres a cada costat, però no té ullals ni traus. Per això pensem que es pot tractar d'un jupetí fet per a vestir-se a l'antiga.
Mots clau: jupetí, jopetí, chupetín, chupín, chaleco, ajustador, gilet ancien, ancien waistcoat, silk vest, gilet soie, 19th century, traditional costumes, costumi, traje típico, XIXe siècle, soie, silk, historical costumes

dilluns, 20 octubre de 2014

Cant a la Serena

Dissabte passat vam anar a Altea, convidats per Raimon Galiana a participar en la sisena edició del Cant a la Serena.

Com podeu llegir al cartell, el Cant a la Serena és una "Valencian folk music night" organitzada per grup local Pas de Quatre amb l'ajuda (escassa i simbòlica imaginem) de l'ajuntament d'aquesta localitat habitada per persones rosses de llengües nòrdiques... 

La nostra colla va respondre a la convocatòria per tal de mostrar el nostre ric patrimoni musical en terres de la Marina. En aquesta època de retallades i d'indigència cultural institucional nosaltres havíem de fer l'esforç i anar-hi, ni que fora barata el sopar.

Imaginem que els organitzadors no ho deuen tenir gens fàcil. L'ajuntament què fa a banda de permetre de tallar el carrer per muntar les taules del sopar? Poca cosa, crec. Encara com diuen que és un poble turístic. Aprofitem l'avinentesa per saludar els dos simpàtics policeros municipals que van donar-nos tantes facilitats... i no ens van permetre arrimar el bus al lloc on havíem de sopar i actuar. No sé si era per excés de zel o per incompetència uniformada... 
 Malgrat tot, vam passar una bonica vetlada. Vam poder escoltar els músics de Sella sonant l'Aurora, la Diana i la Jota. Vam gaudir de les dansetes processionals executades per les balladores de Gata. Vam escoltar les dolces cançonetes de Pas de Quatre: romanços, havaneres, masurques... Vam ballar jotes interpretades amb xaramita. I també vam fer ballar els aficionats amb les nostres peces, escollides per a representar diverses comarques valencianes: malaguenya, jota i fandango, seguidilles, polca, valencianes...

Al remat, ens en vam portar un bon record de la Serena. I també una ximbomba, que ja farem sonar proximament.

dimecres, 1 octubre de 2014

XIV trobada de folklore valencià a Sagunt

El pròxim dijous 9 d'octubre tenim una interessant proposta a Sagunt per celebrar els dia dels valencians. Els grups Lo Cirilo i Baladre, vinguts de les comarques del Baix Maestrat i el Comtat, acompanyaran el veterà grup de danses de Morvedre.

Com que fa anys que coneixem els amfitrions d'aquesta trobada, i especialment el seu director Eduard Caballer, us podem assegurar que serà, com ja ens tenen acostumats, una mostra magnífica, d'aquelles que hom no es pot perdre.

Des d'ací us animem que us desplaceu a Sagunt, eixa ciutat que ha sabut conservar l'encant especial dels seus carrers antiquíssims, per gaudir del nostre patrimoni musical i de ball.

dijous, 21 agost de 2014

Faldellins de llana (Énguera, s.XIX)

Fa poc he digitalitzat una col·lecció de 96 diapositives que es van fer amb la roba tradicional enguerina en una exposició que férem l'any 1995. A poc  a poc aniré pujant-les i comentant.

Us deixe ací un conjunt de faldellins de llana, anomenats modernament "refajos" que podríem situar cronològicament al llarg de tota la segona meitat del segle XIX. Són totes peces originals cedides per les seues propietàries.

Els faldellins més coneguts són els de ratlles horitzontals de vius colors. Són similars als que trobem en terres manxegues, al sud valencià, i fins i tot a Múrcia.

També n'hi havia de ratlles verticals.

I fins i tot de llana de quadres.

Per tota Espanya apareixen també aquesta classe de faldellins de drap de llana amb sanefes estampades. L'exemplar conservat a Énguera és de llana en color natural, però n'hi havia de rojos, grocs i verds també.
A finals del segle XIX i principis del segle XX apareixen els que porten un dibuix més senzill, estampats sobre baieta, generalment de color roig o groc. En eixa època, s'usen quasi sempre com a peça interior.

La principal característica dels faldellins de ratlles horitzontals conservats a Énguera és l'alternança entre ratlles de la gamma verda i ratlles de la gamma roja,  en un "degradé", separades per una sanefa teixida amb motius geomètrics que inclouen altres colors com ara el morat, el blanc, el blau, el morat, el taronja, el rosa...



En el cas de les ratlles verticals també trobem combinacions verd/roig, encara que hi ha algun exemplar de tonalitats més fosques roig/marró, roig/taronja/negre...




Una altra característica dels refajos de ratlles horitzontals, comuna als trobats en altres zones, és la presència de l'anomenat peto. El teixit forma un disseny distint en la part superior, on alterna només dos colors, i rarament tres.


A diferència del que trobem en la Manxa, la majoria dels exemplars conservats no són prisats. Encara que sembla que també n'hi va haver, de prisats o encañonados (com diuen a Albacete). Ací teniu un exemplar usat pel grup de Sección Femenina que va ser sotmès a diverses llavades per tal de fer desaparéixer els plecs i aconseguir la uniformitat amb la resta de refajos:


La majoria dels exemplars conservats han sofert modificacions en les llargàries i en  els plecs de la cintura perquè van ser usats per a ballar, i calia ajustar les mides segons els gustos i les necessitats de cada època i balladora. La majoria tenen una obertura, bé lateral o bé posterior:


Aquestos faldellins no van folrats. Només porten una vora inferior de 15-20cm, anomenada ruedode cotó o llenç engomat. El color que més hi apareix és el rosa, encara que també hi ha cotons a ratlletes o estampats. Les vores solen estar rematades amb cordó, tot i que també hi ha algun cas rematat amb rivet o de tira brodada.



Aquest faldellí de llana a quadres porta un farfalà (volant) brodat fet amb la mateix roba tallada al biaix:

I com a peça rara, tenim un faldellí de drap gris amb sanefa retallada i cosida de vellut:

Més informació sobre les faldes de llana al blog de Roba a l'Antiga.

Traditional costumes, costumi popolari, historical costumes, wool petticoat, faldellín, guardapiés, refajo, saya, basquiña, jupes anciennes, laine, gonne antiche, sottogonna, 

diumenge, 3 agost de 2014

Un bureo amb molt d'èxit

Ja han començat  les festes d'Aldaia. Enguany, la Colla Brials va ser convidada per l'ajuntament a participar-hi. I ho hem fet a la nostra manera: els vam proposar de fer un bureo de participació oberta i espontània a la plaça de la Constitució. El passat dimecres més de cent persones ens vam ajuntar a tocar, cantar i ballar per a fer un bon sarau.



A les 20:30h els membres de la Colla i alguns amics que ja són col·laboradors habituals van començar la prova de so. Molt de micro, molt d'instrument i moltes ganes de passar-ho bé.


 El magnífic músic Eduard Navarro vingué a tirar una maneta amb el seu llaüt i tocà en companyia de Doménec Calvo a l'octavilla, Rafa Barberà i Manolo Delgado a la bandúrria i Ampar Martin-villalba al violí.
 Un altre dels grans, i amic nostre des de fa anys, Vicente Carrasco, vingué carregat amb diversos guitarrons i un llaüdí. Al seu costat, José Luis Martínez amb l'energia vibrant del seu guitarró i Fulgencio Sànchez i Carles Aguado a les guitarres.
 Al centre del semicercle dels músics vam poder gaudir de la preciosa veu i el virtuosisme de la bandúrria d'un dels folklòrics més complets que tenim els valencians. El roget que canta, toca i balla: Àlex Torres. Al seu costat, la dolçor de la veu de Lola Ledesma, qui s'atreví per primera volta a acompanyar-se amb la guitarra. Als extrems, el nostre benvolgut president Baldo Pitarch al llaüt, i un servidor de vostés, Toni Guzman a la veu i a la guitarra.
 Després de la prova de so, vam anar a "La Pardala" a fer un mosset i agafar forces.
 I amb puntualitat britànica, o quasi, va començar el bureo a les 22:30h, amb la presència de molts amics i amigues de diverses poblacions valencianes que s'havien desplaçat per a assistir a esta convocatòria per a folkloròpates i addictes a la divertició...
 No podem anomenar-los a tots, perquè segur que ens en deixaríem alguns, però sí que volem fer constar el nostre agraïment a totes estes persones que van fer possible una festota tan bonica.

 De València, de Riola, d'Alginet, d'Alzira, de Montcada, d'Alboraia, d'Almàssera, d'Aldaia, d'Alaquàs, de Quart, de Burjassot, de Catarroja, de Paterna, de Manises,  d'Oliva, de Vila-real, de Castelló de la Plana, d'Albocàsser... hi havia moltíssima gent. Va ser un dels bureos més nombrosos que recorde. Els balladors i balladores van haver de fer torns, perquè no hi havia prou espai entre els músics i el públic assegut de la primera fila, als quals vam fer recular un parell de voltes per ampliar l'espai dedicat al ball... Impressionant.


Teresa Segarra va cantar la fandangà mentre moltes parelles de balladors demostraven la seua perícia amb les mudances de ball de les valencianes. Un luxe comptar amb una de les millors veus del cant d'estil eixa nit.

I com part imprescindible en la música tradicional, els nostres percussionistes van aportar ritme i força a la música. Abel Mondéjar, Xavier Martín-villalba i Francesc Garcia van fer sonar diverses panderes,  grans i xicotetes, morters, canyuts, sonalles, ferrets, postisses... amb molta gràcia i salero. Les amigues Merxe Martínez i Maria Amparo Hurtado van animar-se amb la pandereta també.
Francesc també ens va cantar un dels clàssics que no falta mai en els nostres bureos: les seguidilles d'Énguera.
 Al llarg de la nit també tinguérem uns altres amics que ens van acompanyar. Com ara Juan Miguel Escrich, qui va tocar la guitarra i el guitarró en diverses peces.

 I Eva Dénia, que estigué tocant la seua guitarra en moltes peces. Llàstima que no ens cantà cap cançó. Digué que al pròxim bureo, quan agafe més confiança...

 També vam organitzar un ball de canut (o de canó), i com que la gent no hi cabia ens vam decidir per fer dos canuts simultanis, distribuïts en paral·lel.


 Vam tocar ( i van ballar) peces populars i també peces escolaritzades: cotes i boleros, seguidilles i valencianes, malaguenyes i balls de comptes... allò important era fer festota!
 No recorde totes les peces. No portàvem cap llistat i anàvem decidint sobre la marxa. També acceptàvem suggeriments dels balladors i balladores: "Toqueu açò", "Toqueu allò altre"... I amb un públic tan entregat, no podíem quedar malament.
 Públicament demane disculpes a l'amic Vicent de Quart. Es va quedar amb ganes de ballar una masurca. Ens la va demanar i al remat no la vam fer... 
 I als amics que van vindre des de la Ribera, els vam interpretar diverses peces de la seua comarca. Fins i tot, jo vaig escapar-me a ballar una peça amb Teresa Mateu. Que bé ho vaig passar!
Entre peça i peça, d'una cançó a un altra, de comarca a comarca la festa s'allargà fins més de la una de la matinada. Els qui ens coneixeu ja sabeu que nosaltres haguérem estat de bureo unes poquetes hores més, però clar, l'endemà era dia faener.


Us esperem al pròxim!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...