dilluns, 22 d’abril de 2013

LA JOIERIA TRADICIONAL

Gràcies a la Red Digital de Colecciones de Museos de España, que és una xarxa depenent del Ministeri de Cultura, podem gaudir d'abundants peces d'interés etnogràfic i artístic que es custodien a 164 museus públics o privats d'arreu de l'Estat. Des de casa estant, podem veure documents originals i accedir a les col·leccions i tresors que s'hi conserven.

Dels abundants objectes fotografiats i penjats en aquesta xarxa, hem seleccionat la joieria tradicional, de procedència valenciana  però també d'altres territoris ibèrics, amb la intenció de fer difusió del nostre patrimoni cultural

A València hi ha una important indústria al voltant de la indumentària tradicional. No obstant això, sovint en comptes d'apostar per reproduir models antics, els comerciants trauen al mercat nous dissenys, cosa que no fa sinó augmentar el desconeixement del nostre vestit antic més autèntic. Per això és tan important conéixer de primera mà exemplars antics.

De tots els estudis publicats sobre la joieria valenciana, caldria destacar el de Francisco Zanón Rodrigo, publicat per la revista Torrens el 1982: Las joyas, una aportación a la indumentaria valenciana (1801-1809).


Les joies de les dones populars a finals del segle XVIII i principis del segle XIX solien ser de plata sobredaurada, amb pedra verda o blanca (espill). No obstant això també hi ha de major qualitat elaborades en or, com també peces més populars de llautó sobredaurat.

La principal joia d'una dona són les arracades. Clicant ací podreu conéixer-ne les diversos tipus que descriu també Zanón.
Arracades de llaç d'or baix i maragdes
Arracades populars de llaç, de coure sobredaurat i espills

Arracades de llaç
.Les arracades d'a tres són la imitació populars de les arracades de les cortesanes anomenades "Girandoles".


Amb pedres d'estràs



De tots els tipus d'arracades cal destacar els anomenats "barquillos", similars als d'a tres, però que substitueixen els tres penjolls inferiors per unes filoretes de perles. Estem parlant d'una arracada pròpia de les terres valencianes.



Un altra joia a destacar són les agulles de monyo. Les peces més antigues solen ser només dos: l'espasa i el canó.







També trobem als catàlegs de la Xarxa CER.ES diversos tipus de pintes. Abunden les de plata,  sobredaurada només en la part visible  externa, encara que també n'hi ha de metalls econòmics. Les de tipus " de cullera" són treballades a cisell, amb relleus de cistelles, pardals, angelets. etc. Les rectangulars, anomenades a hores d'ara com a "pinta tallada" solen estar gravades amb burí.













Subjectes amb una cinta, colònia o veta, bé al coll o bé damunt del pit, les valencianes portaren diversos penjolls coneguts com a creu, creu capona,  o simplement joia per antonomàsia. Els models actuals solen portar una agulla per a poder col·locar-los com un fermall. Però si mirem l'anvers de les peces antigues veurem que només hi ha un senzills passadors destinats a les vetes.








Val a dir que no s'han conservat jocs complets d'agulles de monyo, arracades i creus de pit fent joc, és a dir, formant un únic conjunt amb el mateix disseny, com és costum de trobar actualment en el comerços. Només les classes més adinerades es podien permetre el luxe de tenir un "adreç" d'eixe tipus. D'altra banda, encara que cal remarcar que les pedres més abundants són les verdes i blanques, a les fitxes dels museus hi ha fotografies de joies amb pedres d'altres colors, o de combinacions més estranyes, que degueren ser ben escasses en aquella època. 

Llavors, per què sempre preferim les coses "rares" a les "habituals"? No deu ser que sovint ens agrada fer-nos notar? Ens vestim de popular o de marquesona?




joyería tradicional, joaillerie, bijoux, jewellery, jewells, jewelry, pendant, haircomb, earrings, boucles d'oreille, peigne, girandole, peineta, aguja, moño

2 comentaris:

Vicente Vicedo ha dit...

fantastico! muchas gracias a la Colla por difundir estas cosas. Este blog me parece muy interesante. Por cierto, veo que la primera peineta de esta entrada es muy similar a la que hay en una entrada anterior dedicada a la indumentaria de Titaguas. ¿Ese dibujo se llama rocalla? ¿Alguien sabe de que época pueden ser?

Colla Brials ha dit...

No sóc especialista en el tema de la joieria, però jo diria que eixes dues pintes són del segle XVIII.
La "rocalla" és efectivament un tipus d'ornamentació sinuosa característic de l'estil Lluis XV o Rococó, de mitjan segle XVIII.
Les dos pintes que comentes són del mateix tipus que la que apreix en el llibre de Liceras (de plata amb una magrana), encara que la de Titaguas sembla un poc més alta.
Algú pot donar més informació o coneix més pintes d'aquest tipus?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...