dijous, 16 de maig de 2013

Ball Perdut a Castelló

Els companys de la Plana Alta ens conviden a ballar el pròxim dissabte 18 de maig. 
El ball de carrer o de plaça al so de la dolçaina i el tabalet és una de les manifestacions característiques de les terres valencianes.
Polsant en aquest enllaç podeu veure el vídeo de TVV que arreplega la ballada de l'any passat.

L'Agrupació d'Entitats del Ball Perdut ens convida a tothom a participar-hi. Ens esperen a la Plaça Major de Castelló de la Plana, a les 19 hores. Després hi haurà sopar faixat ( o de paiporta com diuen per terres de la Plana) i en acabant bureo.

dimecres, 8 de maig de 2013

Quin èxit, les nostres seguidilles!

L'any 2004, la Colla Brials va enregistar el seu primer disc dedicat a la música de la Canal i el va publicar dins de la col·leció "La tradición en España" de la prestigiosa casa Tecnosaga gràcies a l'interés del seu director Macario Santamaría.
Abanderau de San Antón. Énguera

De les 19 peces enregistrades al disc, ressenyem ací les seguidilles replegades a Énguera. La Colla Brials va fer la seua versió, amb criteris de restauració, d'un tema que s'havia conservat de manera fragmentària com a cançó de Pasqua:

Una sartén sin mango
me dio mi suegra;
cada vez que me riño
viene a por ella.

-¿Por dónde vas a misa
que no te veo?
-Por un empedradito
que han hecho nuevo

Aquestes seguidilles estan emparentades amb les anomenades "Manchegas" o "corridas" a la Mancha i a Múrcia. En trobem de similars a les recopilacions realitzades a Vallada, Annauir, Cabdet o Biar, malgrat que allí s'anomenen "Parrandes".

Des de la publicació del disc, són molts els grups de folklore valencians que les han incorporat al seu repertori. La Colla Brials va optar per no fer cap muntatge coreogràfic, sinó que cada parella les ballara amb passades lliures i espontànies. Com que a Énguera només s'havien conservat dos passos, vam adaptar el ball de les comarques veïnes.

Al Youtube ha tingut un notable èxit un vídeo penjat per una bona  amiga de Borriana. Més d'11000 visites. Això és moltíssim per a un vídeo de folklore valencià. Com ja adverteix l'autora, és un muntatge que substitueix el so en directe per la gravació d'estudi, amb la qual cosa  hi ha un cert desajust entre música i passades que no impedeix però fer-se una clara idea de l'estructura del ball.



Ací el ballem en la celebració del X aniversari de la Colla Brials a Aldaia:



El que no podíem ni imaginar és que la cosa arribaria a ser transaltlàntica. Un grup de Rosario (Argentina) també les balla:


El magnífic cantador Carles Dénia n'ha fet també una preciosa versió, al costat de les seguidilles de Zarra que publicà el grup Jaraiz:

divendres, 3 de maig de 2013

Música i literatura tradicional de la comarca d'Énguera i la Canal


La Canal és una comarca interior valenciana formada pels municipis d'Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb. En algunes divisions comarcals, les poblacions de Millars i Tous s'han considerat també part d'aquesta comarca. El xicotet poble d'Estubeny, però, sempre s'ha considerat integrant de la Costera, per ser de parla valenciana, tot i que geogràficament és una continuació d'aquesta comarca. Ben mirat, podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que tota la Canal no és cap altra cosa que una prolongació de la Costera, és una subcomarca que comparteix història, economia, tradicions, festes, gastronomia ... però que s'expressa en un castellà mestís i híbrid, ja que la parla comarcal està plena de valencianismes. Xàtiva, a 19 Km d'Énguera, exerceix el paper d'autèntica capital supracomarcal, capital que a més estén el seu influx als pobles més propers de les comarques de la Ribera i la Vall d'Albaida. No debades, aquesta ciutat va ser cap de Governació en època foral i va arribar a ser, si bé per poc temps, la capital d'una quarta província valenciana, en el primer terç del s. XIX.

Énguera és el nom antic i tradicional de la seua capital, encara viu sota la forma col·loquial Engra. És una vila de poc més de 5.500 habitants situada a uns 70 Km al sud-oest de la ciutat de València. El seu terme municipal, situat en els contraforts del massís del Caroig, té 240'3 km ², i limita amb gairebé tots els pobles de la comarca i a l'Oest, amb Almansa (Albacete) i Aiora. Està ocupat gairebé totalment pel terreny abrupte d'una Serra homònima que fins a mitjan s. XX va estar poblada en disseminats i abundants masos i heretats: La Hoya Redonda, Santich, Cases de Requena, Els Brunales, El Puntal, La Matea, la Moñigosa, Benigüengo, Benalaz, la Facorra, Casa Lloret, Faracuat, El Borch, El Calderón, Rechama, Toñuna, La Perereta, Lucena, La Flara, La Chirala ...

Per la seua particular història i definida personalitat pròpia, hem de destacar la presència del llogaret de Navalón i de la masada de Benali. Tots dos nuclis de població van arribar a constituir-se com a parròquies independents, atenent així les més de 1500 persones que a principi del segle XX habitaven la Serra d'Énguera.

Aquesta comarca va ser una zona eminentment agrícola, a excepció de la població d'Énguera, que fins a finals dels anys 70 del passat segle, va comptar amb una important indústria tèxtil, dedicada als draps i mantes de llana, avui gairebé desapareguda després de més de quatre segles d'existència. L'agricultura tradicional es va dedicar als cultius de secà, el pasturatge i l'apicultura, i després de la crisi de la vinya a causa de la fil·loxera, al segle XIX, l'olivera va passar a ser el principal correu del sector. En l'actualitat, Énguera és el primer productor d'oli del territori valencià.

La Canal és una comarca "fronterera". Va ser poblada des d'antic com testifiquen les restes prehistòriques, les pintures rupestres, els poblats ibers, les viles romanes, els castells musulmans ... En 1244, Énguera, disputada pel rei Jaume I d'Aragó i l'infant Alfons X de Castella, passa a formar part del Regne de València, en virtut del que s'havia acordat en el Tractat d'Almizra, i va ser poblada per cristians vells, possiblement castellans encara que hi ha qui opina que aragonesos. La resta de poblacions de la comarca, i fins i tot algunes altres desaparegudes com ara l'Alcudiola de Navarrés i Benedriz, va mantenir una població majoritàriament musulmana fins a l'expulsió dels moriscos el 1609. La comarca, dividida en diversos senyorius feudals, va ser repoblada al segle XVII amb enguerins i gents de molt diversa procedència, com palesa l'antroponímia comarcal. Al segle XIX, pastors procedents d'Almansa i del Camp de Requena, s'estableixen en la Serra d'Énguera i funden el llogaret de Navalón i alguns masos serrans pròxims. 

La Canal, al costat de la Costera, ha estat tradicionalment encreuament de camins entre la Manxa i València i zona de convivència de les dues cultures. Això queda clarament reflectit en el seu folklore, que gaudeix de la riquesa de la hibridació. Un ric patrimoni cultural rescatat en part gràcies al llibre intitolat Música y tradición en Énguera y la Canal, publicat per la desapareguda Aula de Cultura Tradicional Valenciana de la UPV.

Per tal de divulgar-ne els continguts, ací hi ha l'índex de l'obra i una versió (PDF) que es pot consultar on line en ISSUU o descarregar des de GOOGLE DOCS ( el document supera el màxim establert per alguns antivirus, però el podeu descarregar sense cap risc )



I. INTRODUCCIÓN
II. MÚSICA Y BAILE: LA COPLA O CANTAR
         A. EL BAILE SUELTO
                  * LAS SEGUIDILLAS
                  * EL FANDANGO.
                  * LA JOTA.
                  * EL COPLERO.
         B. EL BAILE AGARRADO
C. LA RONDA
         D. CANCIONES DE FAENA
 III. CANCIONES NARRATIVAS
         *  ORACIONES DE CIEGO
         *  ROMANCES
         *  ROMANCILLOS
         *  CANCIÓN ESTRÓFICA
IV. CANTOS DE NAVIDAD
         * VILLANCICOS
         * CANCIONES NARRATIVAS Y ROMANCES NAVIDEÑOS
         * ARGUILANDO
         * LOS PASTORETES
V. CANTOS DE PASCUA
VI. CANTOS DE REUNIÓN,  HUMORÍSTICOS Y  DE BEBER VINO
VII. CANTOS INFANTILES  
VIII. LAS DANZAS
Bibliografía
Discografía
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...