dilluns, 23 de desembre de 2013

Vos desitgem Bon Nadal


La Colla Brials vol felicitar-vos les festes nadalenques. I volem deixar-vos un xicotet regal:  l'edició facsímil feta per l'AVL d'un recull de nadales valencianes. Si cliqueu en el següent enllaç accedireu al  Cançoneret valencià de nadal de Manuel Sanchis Guarner.

L'any 1960 el professor en va publicar una primera edició, que va augmentar i corregir en la segona edició de 1973, que és la que reprodueix el document PDF de dalt.


Bon Nadal, amics i amigues!

dissabte, 20 de juliol de 2013

Mô n'anem d'estiu

Companys i companyes, l'estiu ja està ací i després d'un curs "folklòric" tan llarg, hi ha ganes de fer vacances. Tanmateix, ara que fa caloreta aprofitem per animar-vos que participeu a les danses, balls plans, bureos i festetes que s'escampen de dalt a baix de la nostra geografia.

Dimecres passat vam fer el nostre darrer assaig de la temporada. Ens va cundir molt la faena. En primer lloc, vam tindre la visita de la gent de Diputació de València que ens va enregistrar per fer un  documental sobre instruments tradicionals. Allí vam estar explicant la nostra manera de sonar guitarres, guitarrons, bandúrria, llaüt, octavilla, i els nombrosos instruments de percussió: castanyetes, ferrets, pandereta, rascadors, morter, canya badada... Quan el vídeo estiga disponible, us avisarem. Després vam voler provar una gravadora digital i vam intentar enregistrar algunes peces. Es tractava de trobar una bona combinació de micros, i una bona col·locació de músics per tal d'aconseguir un so de qualitat. 

Malauradament, la primera peça que vam interpretar no s'ha gravat per una mala combinació dels tres micros que teníem. Això sí, ací podeu sentir les altres dues que vam enregistrar:
 

I abans de marxar de vacances, us convidem a totes i a tots a vindre a ballar demà diumenge a Aldaia. A les 20h es faran les danses amb dolçaina i tabal, i després de sopar muntarem un bon bureo perquè balleu fins que us vinga de gust. Us esperem al col·legi "Platero y yo", a la zona del mercat.

Bones vacances!

dissabte, 22 de juny de 2013

Per fi! Ja tenim el disc de l'Horta.

Després d'haver publicat tres discos en col·laboració amb altres entitats, i d'haver-ne enregistrats tres més dedicats a la comarca d'Énguera i la Canal,  la Colla Brials presenta aquest nou monogràfic dedicat a les músiques de l'Horta de València.
 
Afegeix la llegenda
El repte ha estat reinterpretar les partitures que omplin les pàgines de moltes publicacions i cançoners, gràcies al treball d'importantíssims musicòlegs com ara Maria Teresa Oller, Salvador Seguí o Carles Pitarch, entre d'altres. Per tal de completar algunes peces també hem fet servir les lletres i cançons dels reculls de Joaquim Martí i Gadea, sobretot l'Ensisam de Totes Herbes publicat a València el 1891, i més modernament els de Manuel Sanchis Guarner.  Al capdavall volem fer una mostra d'agraïment  i reconeixement a l'enorme tasca feta per unes persones a qui admiren perquè han treballat, sovint de manera discreta i callada, per conservar el nostre patrimoni cultural.


El so de l'Horta vol acostar la música tradicional tal com l'entenem des de la Colla Brials, sense colorants, sense additius. Senzilla. Essencial. Pregona. Nostra.  

Aquest primer monogràfic dedicat a l'Horta ens ha costat molt, realment molt més del que teníem previst en 2011 quan vam començar les primeres gravacions en l'estudi del magnífic tècnic de so Octavio Hidalgo. 

I és que ens ha passat de tot. Diversos problemes de salut van tenir el projecte paralitzat durant mesos.  El segell discogràfic que havia d'editar el disc, pensat com a doble CD en un principi, va tancar després d'haver fet fallida per causa de la crisi.  Llavors, vam haver de buscar noves cases discogràfiques i vam haver de demanar desenes de pressupostos.  A més a més, s'ha hagut de retocar el disseny gràfic una infinitud de vegades. Quin disc més malastruc. Semblava que ens haguera mirat un tort... 

Volem agrair la col·laboració desinteressada d'aquells que ens han ajudat a fer possible el disc. A banda dels músics habituals de la Colla Brials, el disc compta amb la participació de Juan Carlos Baixauli Toledo, Javier Navarro Primo i José Miguel Pérez Alemany, Jacint Hernàndez Escorihuela i Alejandro Torres Tomàs. El disseny ha estat un treball magnífic d'Arnau Pascual i de Cristina Bonafont. 

Per fi! Després de tants mesos, ja tenim el disc a les mans.

dijous, 20 de juny de 2013

Tomàs, Tomàs, Tomàs

En el nostre segon disc, dedicat a les músiques d'Énguera i Navalón, enregistràrem un cant  de reunió que ens va ensenyar Manuel Madrigal.  Es tracta d'un cuplet humorístic que conta la història d'un pobre home, Tomàs, que marxa a París després de casar-se per poder comprar-hi un bebé i acontentar la seua muller. Sempre havíem sospitat que es tractava d'una cançó de les varietés o entreactes pròpia dels teatres de primer terç del segle XX.

Fa dos anys, la meua amiga Amparo Rubio em va regalar un antic disc de pissarra d'aquells de gramola,  a 78 revolucions per minut. Crec que l'havia comprat en el rastre de València. Em va fer molta il·lusió descobrir que en aquell disc hi havia la cançó que tantes vegades m'havia cantat el meu avi matern.  El cert és que abans de la guerra civil de 1936 a la casa de la meua besàvia Manuela Rico hi havia una gramola. El meu avi, nascut el 1914, no recordava del cert on havia aprés la cançó, però sí que sabia que havia servit per fer borina en les reunions d'amigatxos de la seua joventut.

El disc és una gravació de 1930 cantada per una cupletista famosa: Pepita Ramos "La Goyita" (Barcelona 1890-1970) acompanyada per l'actor còmic Rafaelito Díaz, ambdós especialitzats en l'anomenat "cuplet sicalíptic" que tan va triomfar en les revistes del Paral·lel barcelonés.

Us deixe ací un vídeo de Youtube on podeu sentir la versió original

dimarts, 4 de juny de 2013

Els germans Caballer i Amics a Alcalà de Xivert

El pròxim dissabte 8 de juny serà dia de festa i música a Alcalà de Xivert (El Baix Maestrat). 


La Colla Lo Xular, que fa 20 anys, serà l'amfitriona de l'aplec anual de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters, una fita molt important que aplega sonadors de totes les comarques del país. 
Els germans Caballers, nissaga de dolçainers i tabaleters de Morvedre, acompanyats dels seus amics i col·laboradors habituals  faran el tancament de festa amb un concert-ball amb el següent repertori: 


1. Entrada. Batre i Danses del Baix Maestrat 

2. Vals del Tulipà (Repertori de Pasqual Juan)

3. Pasdoble Sant Xotxim ( Vilavella)

4. Polques de Tales (Repertori de Pere Ramos)

5. Ball del canut (Culla)

6. Masurca ( Piamont)

7. Albaes (La Salzedella)

8. Ball de plaça (Alcalà de Xivert)

9. Tangos Por una cabeza / Almonacid de la Cuba (Carlos Gardel / Blas Coscollar)

10. Polca del tio Monero (Repertori de Miguel Gaspar)

11. Murgues i Pasdoble (Sagunt / Albalate del Arzobispo)

12. Els Borratxos (Vila-real)

13. Malaguenya (Alacant)

14. Bolero (Blas Coscollar)

15. Masurca de Tales (Repertori de Pedro Ramos)

16. La Relliscada (Repertori d’En Peret Blanc)

17. Xandra (Antoni De La Asunción)

18. Danses  (Callosa d’En Sarrià)

19. Cançó i Corrido (Tàrbena / Chucho Palacios)

20. Ja mo' n'anem (Elx)

21. Rumbes (Repertori de Camilo Ronzano / El Tormo)






Més informació sobre la programació si cliqueu ací

dijous, 16 de maig de 2013

Ball Perdut a Castelló

Els companys de la Plana Alta ens conviden a ballar el pròxim dissabte 18 de maig. 
El ball de carrer o de plaça al so de la dolçaina i el tabalet és una de les manifestacions característiques de les terres valencianes.
Polsant en aquest enllaç podeu veure el vídeo de TVV que arreplega la ballada de l'any passat.

L'Agrupació d'Entitats del Ball Perdut ens convida a tothom a participar-hi. Ens esperen a la Plaça Major de Castelló de la Plana, a les 19 hores. Després hi haurà sopar faixat ( o de paiporta com diuen per terres de la Plana) i en acabant bureo.

dimecres, 8 de maig de 2013

Quin èxit, les nostres seguidilles!

L'any 2004, la Colla Brials va enregistar el seu primer disc dedicat a la música de la Canal i el va publicar dins de la col·leció "La tradición en España" de la prestigiosa casa Tecnosaga gràcies a l'interés del seu director Macario Santamaría.
Abanderau de San Antón. Énguera

De les 19 peces enregistrades al disc, ressenyem ací les seguidilles replegades a Énguera. La Colla Brials va fer la seua versió, amb criteris de restauració, d'un tema que s'havia conservat de manera fragmentària com a cançó de Pasqua:

Una sartén sin mango
me dio mi suegra;
cada vez que me riño
viene a por ella.

-¿Por dónde vas a misa
que no te veo?
-Por un empedradito
que han hecho nuevo

Aquestes seguidilles estan emparentades amb les anomenades "Manchegas" o "corridas" a la Mancha i a Múrcia. En trobem de similars a les recopilacions realitzades a Vallada, Annauir, Cabdet o Biar, malgrat que allí s'anomenen "Parrandes".

Des de la publicació del disc, són molts els grups de folklore valencians que les han incorporat al seu repertori. La Colla Brials va optar per no fer cap muntatge coreogràfic, sinó que cada parella les ballara amb passades lliures i espontànies. Com que a Énguera només s'havien conservat dos passos, vam adaptar el ball de les comarques veïnes.

Al Youtube ha tingut un notable èxit un vídeo penjat per una bona  amiga de Borriana. Més d'11000 visites. Això és moltíssim per a un vídeo de folklore valencià. Com ja adverteix l'autora, és un muntatge que substitueix el so en directe per la gravació d'estudi, amb la qual cosa  hi ha un cert desajust entre música i passades que no impedeix però fer-se una clara idea de l'estructura del ball.



Ací el ballem en la celebració del X aniversari de la Colla Brials a Aldaia:



El que no podíem ni imaginar és que la cosa arribaria a ser transaltlàntica. Un grup de Rosario (Argentina) també les balla:


El magnífic cantador Carles Dénia n'ha fet també una preciosa versió, al costat de les seguidilles de Zarra que publicà el grup Jaraiz:

divendres, 3 de maig de 2013

Música i literatura tradicional de la comarca d'Énguera i la Canal


La Canal és una comarca interior valenciana formada pels municipis d'Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb. En algunes divisions comarcals, les poblacions de Millars i Tous s'han considerat també part d'aquesta comarca. El xicotet poble d'Estubeny, però, sempre s'ha considerat integrant de la Costera, per ser de parla valenciana, tot i que geogràficament és una continuació d'aquesta comarca. Ben mirat, podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que tota la Canal no és cap altra cosa que una prolongació de la Costera, és una subcomarca que comparteix història, economia, tradicions, festes, gastronomia ... però que s'expressa en un castellà mestís i híbrid, ja que la parla comarcal està plena de valencianismes. Xàtiva, a 19 Km d'Énguera, exerceix el paper d'autèntica capital supracomarcal, capital que a més estén el seu influx als pobles més propers de les comarques de la Ribera i la Vall d'Albaida. No debades, aquesta ciutat va ser cap de Governació en època foral i va arribar a ser, si bé per poc temps, la capital d'una quarta província valenciana, en el primer terç del s. XIX.

Énguera és el nom antic i tradicional de la seua capital, encara viu sota la forma col·loquial Engra. És una vila de poc més de 5.500 habitants situada a uns 70 Km al sud-oest de la ciutat de València. El seu terme municipal, situat en els contraforts del massís del Caroig, té 240'3 km ², i limita amb gairebé tots els pobles de la comarca i a l'Oest, amb Almansa (Albacete) i Aiora. Està ocupat gairebé totalment pel terreny abrupte d'una Serra homònima que fins a mitjan s. XX va estar poblada en disseminats i abundants masos i heretats: La Hoya Redonda, Santich, Cases de Requena, Els Brunales, El Puntal, La Matea, la Moñigosa, Benigüengo, Benalaz, la Facorra, Casa Lloret, Faracuat, El Borch, El Calderón, Rechama, Toñuna, La Perereta, Lucena, La Flara, La Chirala ...

Per la seua particular història i definida personalitat pròpia, hem de destacar la presència del llogaret de Navalón i de la masada de Benali. Tots dos nuclis de població van arribar a constituir-se com a parròquies independents, atenent així les més de 1500 persones que a principi del segle XX habitaven la Serra d'Énguera.

Aquesta comarca va ser una zona eminentment agrícola, a excepció de la població d'Énguera, que fins a finals dels anys 70 del passat segle, va comptar amb una important indústria tèxtil, dedicada als draps i mantes de llana, avui gairebé desapareguda després de més de quatre segles d'existència. L'agricultura tradicional es va dedicar als cultius de secà, el pasturatge i l'apicultura, i després de la crisi de la vinya a causa de la fil·loxera, al segle XIX, l'olivera va passar a ser el principal correu del sector. En l'actualitat, Énguera és el primer productor d'oli del territori valencià.

La Canal és una comarca "fronterera". Va ser poblada des d'antic com testifiquen les restes prehistòriques, les pintures rupestres, els poblats ibers, les viles romanes, els castells musulmans ... En 1244, Énguera, disputada pel rei Jaume I d'Aragó i l'infant Alfons X de Castella, passa a formar part del Regne de València, en virtut del que s'havia acordat en el Tractat d'Almizra, i va ser poblada per cristians vells, possiblement castellans encara que hi ha qui opina que aragonesos. La resta de poblacions de la comarca, i fins i tot algunes altres desaparegudes com ara l'Alcudiola de Navarrés i Benedriz, va mantenir una població majoritàriament musulmana fins a l'expulsió dels moriscos el 1609. La comarca, dividida en diversos senyorius feudals, va ser repoblada al segle XVII amb enguerins i gents de molt diversa procedència, com palesa l'antroponímia comarcal. Al segle XIX, pastors procedents d'Almansa i del Camp de Requena, s'estableixen en la Serra d'Énguera i funden el llogaret de Navalón i alguns masos serrans pròxims. 

La Canal, al costat de la Costera, ha estat tradicionalment encreuament de camins entre la Manxa i València i zona de convivència de les dues cultures. Això queda clarament reflectit en el seu folklore, que gaudeix de la riquesa de la hibridació. Un ric patrimoni cultural rescatat en part gràcies al llibre intitolat Música y tradición en Énguera y la Canal, publicat per la desapareguda Aula de Cultura Tradicional Valenciana de la UPV.

Per tal de divulgar-ne els continguts, ací hi ha l'índex de l'obra i una versió (PDF) que es pot consultar on line en ISSUU o descarregar des de GOOGLE DOCS ( el document supera el màxim establert per alguns antivirus, però el podeu descarregar sense cap risc )



I. INTRODUCCIÓN
II. MÚSICA Y BAILE: LA COPLA O CANTAR
         A. EL BAILE SUELTO
                  * LAS SEGUIDILLAS
                  * EL FANDANGO.
                  * LA JOTA.
                  * EL COPLERO.
         B. EL BAILE AGARRADO
C. LA RONDA
         D. CANCIONES DE FAENA
 III. CANCIONES NARRATIVAS
         *  ORACIONES DE CIEGO
         *  ROMANCES
         *  ROMANCILLOS
         *  CANCIÓN ESTRÓFICA
IV. CANTOS DE NAVIDAD
         * VILLANCICOS
         * CANCIONES NARRATIVAS Y ROMANCES NAVIDEÑOS
         * ARGUILANDO
         * LOS PASTORETES
V. CANTOS DE PASCUA
VI. CANTOS DE REUNIÓN,  HUMORÍSTICOS Y  DE BEBER VINO
VII. CANTOS INFANTILES  
VIII. LAS DANZAS
Bibliografía
Discografía

dimarts, 30 d’abril de 2013

Gràcies per les vostres visites!


A finals d'octubre de 2010, després del tancament de l'espai gratuït de Windows Live, vam obrir aquest blog on compartir les nostres experiències al voltant de la música tradicional, el ball folklòric , la literatura popular i altres aspectes d'interés etnogràfic. Des de llavors, hem publicat quasi un centenar d'entrades i les hem acompanyades d'abundants fotografies, vídeos o altres tipus de documents, amb un notable seguiment per part dels aficcionats. Avui hem superat les 26.000 visites!


26.000 visites són moltes visites per a un senzill blog que escrivim sobre allò que ens agrada: la cultura tradicional. I a més són moltes visites per a un espai escrit en valencià, la llengua que ens identifica com a poble. No obstant això, malgrat que la major part de les visites són de terres valencianes o catalanes, hi ha visites d'altres punts del món. Ací teniu l'extracte dels principals estats des d'on hem rebut visitants: 

Visualitzacions de pàgina per països

Gràfic dels països més populars entre els lectors del bloc
EntradaVisualitzacions de pàgina
Espanya
22100
Estats Units
1940
Ucraïna
301
Rússia
292
Alemanya
266
França
161
Israel
95
Regne Unit
82
Luxemburg
66
Països Baixos
61

L'any passat vam instal·lar un gadget de traducció automàtica per facilitar la comprensió a les persones que ens visiten i parlen unes altres llengües. La traducció a l'espanyol és quasi perfecta. La de l'anglés no està malament, encara que presenta algunes errades. La traducció a les altres llengües és francament millorable, atés que el gadget de Google tradueix primer del valencià a l'anglés i després de la versió anglesa a la llengua seleccionada. Demanem disculpes per tant als parlants d'italià, francés, portugués i alemany...

Aquestes han estat les entrades més populars:
24/01/2012, 3 comentaris
900 visites
630 visites

560 visites

465 visites

LA JOIERIA TRADICIONAL

22/04/2013, 2 comentaris
425 visites

406 visites

390 visites

383 visites

293 visites

274 visites


Volem agrair-vos el vostre interés i us animem que ens deixeu un comentari perquè tenim curiositat per saber més coses de vosaltres i dels vostres gustos... especialment les persones que ens seguiu de manera regular des de llocs llunyans. 

Una abraçada per a tots. Esperem les vostres paraules des de  Mountain View (Califòrnia) o des de Cardenal (Castella i Lleó)...

dijous, 25 d’abril de 2013

Cavanilles, el botànic etnògraf

Antoni Josep Cavanilles i Palop va escriure a finals del segle XVIII les seues  Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de València. És un llibre molt interessant d'un erudit que ultrapassa la descripció botànica per comentar aspectes culturals, socioeconòmics i, el que ens interessa a nosaltres, etnogràfics.


Existeixen diverses reedicions de l'obra, i també publicacions facsímils. Però, per fortuna podem consultar a Google Books les edicions originals del Volum I publicat per la Imprenta Real el 1795, i la del Volum II, apareguda dos anys més tard.

Hi abunden les descripcions de la manera de vestir dels valencians i valencianes de l'època. Cavanilles no estalvia detalls pel que fa a la indumentària. Per exemple, a la pàgina 140  del Volum I explica fil per randa com van vestits els llauradors dels pobles i llogarets d'eixa comarca que ara anomenem "Horta Nord":




I a la pàgina 235 torna a fer referència  a la vestimenta en la zona central del Regne de València:




I també explica com vesteixen els dies de festa:


També en el segon volum, trobem descripcions sobre la vestimenta. Mireu ara com marca diferències entre la gent de la Canal i  la dels pobles de la Vall de Cofrents:  



També comenta les peculiaritats de la comarca de la Serrania del Túria:

Fins i tot para atenció a les corretges brodades que porten els llauradors a la Safor:

Resulta doncs un autor molt recomanable per a conéixer la indumentària tradicional valenciana, masculina i femenina. Cavanilles ens deixa un fidel testimoniatge de l'ús de la camisa de llenç, els saragüells, els saragüells de negrilla, el calçó, les calces o travetes, les lligacames, les espardenyes, la faixa o la corretja, el jupetí, la jupa, la casaca, la capa, la còfia, el capell, la barretina, el barret, la muntera, els mocadors de coll, el justillo, el guardapeus...

dilluns, 22 d’abril de 2013

LA JOIERIA TRADICIONAL

Gràcies a la Red Digital de Colecciones de Museos de España, que és una xarxa depenent del Ministeri de Cultura, podem gaudir d'abundants peces d'interés etnogràfic i artístic que es custodien a 164 museus públics o privats d'arreu de l'Estat. Des de casa estant, podem veure documents originals i accedir a les col·leccions i tresors que s'hi conserven.

Dels abundants objectes fotografiats i penjats en aquesta xarxa, hem seleccionat la joieria tradicional, de procedència valenciana  però també d'altres territoris ibèrics, amb la intenció de fer difusió del nostre patrimoni cultural

A València hi ha una important indústria al voltant de la indumentària tradicional. No obstant això, sovint en comptes d'apostar per reproduir models antics, els comerciants trauen al mercat nous dissenys, cosa que no fa sinó augmentar el desconeixement del nostre vestit antic més autèntic. Per això és tan important conéixer de primera mà exemplars antics.

De tots els estudis publicats sobre la joieria valenciana, caldria destacar el de Francisco Zanón Rodrigo, publicat per la revista Torrens el 1982: Las joyas, una aportación a la indumentaria valenciana (1801-1809).


Les joies de les dones populars a finals del segle XVIII i principis del segle XIX solien ser de plata sobredaurada, amb pedra verda o blanca (espill). No obstant això també hi ha de major qualitat elaborades en or, com també peces més populars de llautó sobredaurat.

La principal joia d'una dona són les arracades. Clicant ací podreu conéixer-ne les diversos tipus que descriu també Zanón.
Arracades de llaç d'or baix i maragdes
Arracades populars de llaç, de coure sobredaurat i espills

Arracades de llaç
.Les arracades d'a tres són la imitació populars de les arracades de les cortesanes anomenades "Girandoles".


Amb pedres d'estràs



De tots els tipus d'arracades cal destacar els anomenats "barquillos", similars als d'a tres, però que substitueixen els tres penjolls inferiors per unes filoretes de perles. Estem parlant d'una arracada pròpia de les terres valencianes.



Un altra joia a destacar són les agulles de monyo. Les peces més antigues solen ser només dos: l'espasa i el canó.







També trobem als catàlegs de la Xarxa CER.ES diversos tipus de pintes. Abunden les de plata,  sobredaurada només en la part visible  externa, encara que també n'hi ha de metalls econòmics. Les de tipus " de cullera" són treballades a cisell, amb relleus de cistelles, pardals, angelets. etc. Les rectangulars, anomenades a hores d'ara com a "pinta tallada" solen estar gravades amb burí.













Subjectes amb una cinta, colònia o veta, bé al coll o bé damunt del pit, les valencianes portaren diversos penjolls coneguts com a creu, creu capona,  o simplement joia per antonomàsia. Els models actuals solen portar una agulla per a poder col·locar-los com un fermall. Però si mirem l'anvers de les peces antigues veurem que només hi ha un senzills passadors destinats a les vetes.








Val a dir que no s'han conservat jocs complets d'agulles de monyo, arracades i creus de pit fent joc, és a dir, formant un únic conjunt amb el mateix disseny, com és costum de trobar actualment en el comerços. Només les classes més adinerades es podien permetre el luxe de tenir un "adreç" d'eixe tipus. D'altra banda, encara que cal remarcar que les pedres més abundants són les verdes i blanques, a les fitxes dels museus hi ha fotografies de joies amb pedres d'altres colors, o de combinacions més estranyes, que degueren ser ben escasses en aquella època. 

Llavors, per què sempre preferim les coses "rares" a les "habituals"? No deu ser que sovint ens agrada fer-nos notar? Ens vestim de popular o de marquesona?




joyería tradicional, joaillerie, bijoux, jewellery, jewells, jewelry, pendant, haircomb, earrings, boucles d'oreille, peigne, girandole, peineta, aguja, moño
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...