dimarts, 24 de gener del 2012

Justillos i gipons a l'operanta


En vista de l'èxit suscitat pels articles sobre indumentària tradicional, a partir d'ara anirem publicant més entrades al blog que en parlen.

Molts justillos i gipons antics presenten la pala davantera confeccionada amb un teixit diferent del de la resta de la peça. Es tracta d'una tela, generalment llisa, que acompleix dos funcions bàsiques. En primer lloc serveix d'adorn a la peça, tot imitant l'efecte estètic dels anomenats "petillos" que usaven les dames de l'aristocràcia europea . En segon lloc,  disminueix el cost del gipó o justillo, perquè permet aprofitar i combinar robes de distinta qualitat i preu.

D'acord amb la documentació notarial que va estudiar, Vicent Ferrandis anomena a aquestes peces com a justillos i gipons " a la operanta". I diu que eren molt freqüents. A l'Horta, un 88'46% dels cossos femenins descrits als inventaris són d'aquesta classe.

Cliqueu per engrandir
Les dones de classes populars no portaven mai els gipons ni els justillos sense un mocador de pit, que ocultara de manera decorosa els generosos escots d'aquesta mena de peces. Per això, també amagats davall els plecs del mocador hi havia costures, trossos i teles de distinta qualitat, reservant les teles més bones per a la part visible. A la foto de dalt es veu clarament com aquest justillo té els muscles confeccionats en cotó estampat.

El costum actual de no portar mocador de pit va nàixer amb els vestits típics que inventà Secció Femenina, combinant de manera capritxosa els induments vells que es trobaven en les caixes i baguls. Ací tenim dos guapes alcublanes abillades amb dos justillos antics a l'operanta. Com que l'escot és ben generós i no usen mocador, no els queda més remei que usar una camisa o brusa amb el coll ben tancat. La llàstima és que aquest tipus de camisa és molt posterior. Però mira per on, podem veure bé els justillos...
La comarca dels Serrans ha conservat molta roba antiga, per fortuna. Ací teniu un magnífic gipó de vellut mostrejat de seda, amb el pit a l'operanta. Es conserva a Titaigües. 

I ací teniu un cosí germà, també de Titaigües, transformat a la força en justillo: li van tallar les mànegues per convertir-lo en un "corpiño" negre, que era l'indument que usaven els grups de Secció Femenina.
En la actualitat ja no es fabrica el vellut mostrejat, però hi ha una bona imitació que permet la confecció d'aquesta mena de cossos de manera molt digna. Si esteu interessats, mireu ací la pàgina de l'Atelier de la Seda.

3 comentaris:

Joanvi ha dit...

També a la subcomarca del Pla de l'Arc (Cabanes, La Pobla Tornesa, VIlafamés...) al nord valencià, hi ha abuncància de justillos fets amb sedes espolinades o amb teixits rics. Moltes de les peces combinen la part davantera i punta amb sedes adomassades, algun filadís o cotons llisos. No hem pogut identificar cap d'ells amb les muscleres d'un altre teixit.

Els justillos que hem pogut veure passen de la vintena i els colors més abundants del fons de les sedes són el blau i el roig. Els motius de l'ornamentació clàssics florals -en colors de rosa, salmó, verds, roig, negre, blaus- i, com no, cistelleta, pardalet, magrana i canteret.

En quant al patronatge de les peces, són coincidents amb els mostrats a les fotos.

Hem vist també un gipó negre amb la punta roja, però, en aquest cas, el teixit de base era de llana i la punta de cotó.

Colla Brials ha dit...

Moltes gràcies, Joanvi, per compartir-ho amb tots nosaltres. Tu d'açò en saps moltíssim

Joanvi ha dit...

La pena és que les imatges les tinc en diapositives. Haurem de dedicar algun temps a intentar digitalitzar-les per poder-les compartir. De tota manera, algun dia podem organitzar una sessió i passar-les.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...