dilluns, 28 de gener de 2013

Valencians en la Meca de la música tradicional


El passat diumenge 27 de gener es va celebrar la 35a edició de la "Fiesta de las Cuadrillas" en la població de Barranda. Aquest entranyable llogaret de Caravaca es converteix en la capital de la música tradicional per dret adquirit com a pioner de totes les trobades i aplecs que es fan a hores d'ara en el sud-est peninsular.

Són nombrosos els documents gràfics i audiovisuals que donen mostra de la festa d'enguany i que en fan difusió en les diverses xarxes socials. Ací us pengem una selecció on podeu reviure la participació valenciana.

dissabte, 26 de gener de 2013

Ens dius una cançó picant?


I si escrivim unes poquetes cançons picants? Sí, clar, eixes copletes, glosses, corrandes, quartetes o seguidilles que parlen de sexe, de manera directa o dissimulada. La sexualitat és un tema habitual en la poesia tradicional, però alhora solem considerar tabú parlar-ne en públic. És per això que aquestes cançonetes picants, si són molt explícites, només es canten quan hi ha un grau alt de confiança o de desinhibició, en una reunió d'amics o quan el vi ajuda a amollar la llengua...

N'hi ha de molt bròfegues i n'hi de subtils. El ventall és ampli: des de la pornografia a l'erotisme refinat.  Mireu si no:

Cotxinota, marranota,
que peluda que la tens!
De xuplar-me la cabota
t'han caigut totes les dents.

Una xica prima i alta
que s'ho pense de fadrina...
descuida que no li toquen
la taronja mandarina.


La primera quarteta ultrapassa els límits de les convencions morals i resulta clarament obscena. La segona però, suggereix d'amagat el tema del sexe i en comptes de parlar d'òrgans genitals femenins, fa servir un eufemisme. Resulta molt graciosa perquè és evident que no estem parlant de cap mena de fruita...


Vinga, escriviu les vostres cançonets picants, en qualsevol llengua, fent servir l'apartat dels comentaris. Animeu-vos-hi! Podeu escollir el que més us agrade, des del hard sex més porno a la sensualitat eròtica.


dissabte, 19 de gener de 2013

La Colla Brials torna a Barranda


Com ja vam fer el 2010, el darrer diumenge de gener estarem en la "Fiesta de las Cuadrillas" de Barranda. Els organitzadors de la festa, que enguany s'ha vist en perill per les retallades econòmiques, ens han convidat de nou.

Barranda és la Meca dels aficcionats a la música i al ball tradicional. Com a mínim, cal anar-hi una volta en la vida. Allí hi descobreixes que el folklore és viu i ben viu, malgrat els intents d'alguns de donar-lo per acabat i finit. Murcians, manxecs, andalusos i valencians s'encarreguen des de fa 35 anys de deixar ben claret que la nostra música perviu també allunyada dels muntatges artístics i conserva una salut vigorosa a peu pla, davall dels entaulats.

Les agrupacions  murcianes convidades enguany seran les de  Caravaca de la Cruz, Aledo, Cuesta de Gos, Campo de San Juan, el Sabinar y Calar de la Santa, Fuente Álamo, Patiño, Purias i Barranda. D'Albacete hi haurà la Ronda de los Llanos. Des de Màlaga vindrà la Panda de Verdiales Los Romanes. I des de terres valencianes, la nostra Colla.

Si voleu descarregar-vos el programa oficial en PDF, amb tots els actes del cap de setmana, cliqueu ací. Si voleu més informació sobre aquesta festa, cliqueu en aquest enllaç.

dimecres, 16 de gener de 2013

Enhorabona, Guadassuar!

El poble de Guadassuar està d'aniversari. El seu Bolero fa 25 anys!

Per tal de celebrar-ho, el passat diumenge es van aplegar molts balladors de diverses agrupacions folklòriques valencianes i van ballar tots junts el "Bolero de Guadassuar" pels carrers d'aquesta vila de la Ribera Alta

Per molts anys!

dilluns, 7 de gener de 2013

S'han acabat les festes de Nadal




Hem dit adéu a les festes de Nadal, però pengem ací un vídeo de la mostra de Nadales organitzada pel MUSIT a Godella el passat mes de desembre: la nostra versió dels Motxilleros de Monòver. Esperem que us agrade!

La bona capa, tot ho tapa

Ara que ha arribat el fred és hora de pensar a tapar-se. I, a més de les mantes, els nostres avantpassats usaven la capa. A més a més  també solien vestir-la en les cerimònies, com ara els soterrars o els casaments.
 Moltes capes antigues no han arribat fins als nostres dies, senzillament perquè s'han reutilitzat per confeccionar peces més modernes, tot aprofitant la gran quantitat de tela que tenen. Afortunadament, de vegades n'apareix algun exemplar antic, com ara el de les fotos de més avall, que es conserva a Atzeneta del Maestrat.

Les capes valencianes populars no tenen cap tipus de folre, ni porten les girades de vellut o roba d'adorn. Per tant, cal no confondre-les amb la capa "de senyoret" que es posà de moda al segle XIX i que ara en diuen "capa española".
Les capes de senyoret, tanmateix, són més curtes, tenen un coll més xicotet i sovint s'elaboren amb menys vol. L'esclavina de les capes més antigues també és més llarg.
Traditional costumes, historical costumes, folk costumes, costumi popolari, cappa, wool cape, mantello, manteau a collet, costume traditionnel, 

divendres, 4 de gener de 2013

L'estudiantina valenciana, Spotify i el màrqueting


Abunden en l'Spotify les reedicions dels discos antics, i gràcies a això hui en dia és fàcil sentir peces enregistrades fa anys i editades per segells com ara Columbia o Dial. 

El que no acabe de comprendre és per què en comptes de reeditar els discos antics apareixen sota caràtules noves, moltes vegades d'un gust discutible. Les mateixes peces apareixen en diversos discos, amb títols distints i posades en un ordre diferent, de manera que sembla que estiguem parlant d'un disc nou. Deu ser una estratègia de màrqueting. 




 Aquestes reedicions no són obra de l'Spotify, clar. Les cases discogràfiques han optat sovint per fer "refregits" amb els materials que van publicar fa anys. Ara els moderns en diríem "reciclatge" o "reutilització", perquè tenim molta consciència d'allò de la sostenibilitat...

Una altra curiositat: el nom dels intèrprets. La rondalla dirigida per Feliciano Sousa va gravar quatre peces molt prestigioses, en el seu moment, dins dels Quadros de Balls Populars: la Jota Estudiantina, la Messinesa o València Vella, la Jàquera Vella i la Dansa de Quadre. Doncs bé, si sentiu les peces en Spotify podreu adonar-vos que sempre són els mateixos intèrprets però amb el nom canviat en cada ocasió:  "Rondalla Valenciana", "Rondalla La Valenciana", "Rondalla Ilicitana", o fins i tot un esperpèntic nom de " Banda Musical de la Albufera". Em sembla de molt de mal gust amagar el veritable nom dels intèrprets. Totes les peces són les de la Rondalla Sousa. Des d'ací vull reevindicar el nom d'aquest grup de persones que van treballar durant tant de temps amb els grups valencians.


 Però centrem-nos ara en la jota estudiantina, que podeu sentir en Spotify clicant ací. És un ball de panderetes basat en una peça culta de Gerónimo Giménez y Bellido, una jota d'una sarsuela de 1892coneguda com "La Madre del Cordero" i que podeu sentir ací tocada per l'Orquestra de Cambra de Madrid.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...