dimarts, 29 de novembre de 2011

Indumentària tradicional enguerina

En este enllaç podeu consultar un xicotet treball que vaig preparar de manera casolana per a una xica enguerina que volia fer-se indumentària per a ballar les danses fa dos anys. Es tracta d'un conjunt de fotografies comentades per tal que algú que no coneix massa el tema de la vestimenta tradicional puga arribar a fer-se'n una idea. La major part de les peces que hi apareixen són de la meua col·lecció particular, encara que també n'hi ha d'altres que pertanyen a una exposició organitzada pels amics del grup Ramell de Castelló de la Plana, que vaig posar per tal de donar una visió més completa.

A més a més, per tal de completar el tema, podeu llegir ací en este altre enllaç el capítol dedicat la vestimenta en les danses del meu llibre "Música y tradición en Enguera y la Canal" publicat per l'Aula de Cultura Tradicional Valenciana de la Universitat Politècnica de València.


AGM

dissabte, 26 de novembre de 2011

Balleu com uns agüelos!

Sovint sentim, entre els folklòrics, que hi ha qui balla com els "agüelos".  El cas és que se sol dir, mira tu per on, de manera despectiva! Sempre m'he preguntat com és possible que els qui ens declarem continuadors de la tradició puguem tenir un prejudici tal. Se'ns fa la boca gran de dir que som investigadors. Veges, si no: quasi tots els grups valencians hem afirmat públicament alguna vegada allò de " El nostre grup té com a objectiu la investigació i difusió dels balls i tradicions, bla, bla, bla, de temps del rei Pepet...". Però és el cas que, també, paradoxalment, hi ha qui intenta desprestigiar el treball dels altres dient que ballen com els "agüelos" (o que toquen... o que canten... com els "agüelos").

Aquesta idea resulta encara més ridícula quan constatem que la major part de les persones que estem en l'actualitat en els grups de danses valencians ja tenim una edat, eh?, ja no som precisament uns xiquets. Perquè ausades com està la cosa: que anem fent-nos grans i veig poqueta renovació generacional... 

Però l'afirmació arriba a ser realment hilarant en boca d'algunes persones. Deixeu-me que us conte una anècdota. Com que no vull entrar en polèmiques estèrils, permeteu-me que m'estalvie els detalls. Em contaven que cert ballador en actiu (que ja ha depassat els 65 anys!!!!) comentava en una actuació d'un grup de recent creació que no li agradava l'estil de ball, que semblaven "agüelos". Què devia voler dir? A què es devia referir este sant home? No ho entenc. No, perquè, amb eixa edat, ell més que ningú sap de primera mà com ballen els agüelos, i el cas és que el seu estil no s'assembla gens ni miqueta al dels iaios que jo he vist ballar pels pobles .

Per això, he penjat un video al youtube. Una imatge val més que mil paraules, diuen. Jo sé que és molt difícil lluitar contra els prejudicis, però si almenys serveix per a demostrar com ballen els "agüelos", o més ben dit, per a mostrar com ballen alguns "agüelos" ja em quedaré satisfet. Els balladors de Culla van vindre a València, en un acte organitzat per Carles Pitarch, el 1995 (si no recorde malament). Al principi, tenien "temor", com diuen ells, que allò que ells feien no agradara... Tot al contari: el primer tema que van fer, va impactar el públic, que podia sentir l'energia i les ganes amb què ballaven aquells "agüelos". Seguidilla, jota i fandango... un ball de seguidilles reposades, que després d'una jota més viva es va transformar en un frenètic fandango. Una suite perfecta que anà, com les bones mascletaes, de menys a més. El ball, no cal dir-ho, culminà amb els aplaudiments encesos d'un públic que omplia l'Ateneu.





NOTA: He hagut de canviar la grandària de la lletra perquè, ai, mare, l'edat no perdona...

diumenge, 13 de novembre de 2011

El guitarró valencià ? Els guitarrons valencians?

Ahir, el MUSIT (Aula-Museu de Música i Instruments Tradicionals) va celebrar a Gilet una jornada sobre el "guitarró valencià", amb un èxit ben notable, i la presència del bo i millor dels sonadors d'esta mena d'instrument tan característic de les nostres rondes, sons o sonets.

A les 11h hores, el constructor Tomás Leal, de Casasimarro (Conca), un magnífic luthier ben conegut i valorat pels sonadors valencians, manxegs i murcians, va explicar com es construeix un guitarró i en va fer la demostració tot muntant en directe les diverses parts que componen aquest instrument: tapa, boca, màneg, pala, claviller, aros, fons, diapasó, careta, perfils... La sessió que va resultar ben didàctica, i com que no disposem d'imatges que ho puguen il·lustrar, us posem ací un vídeo on veureu la construcció d'una octavilla en el taller de la família Leal. Val per fer-se'n una idea:





En acabant, hi hagué un curs d'iniciació al guitarró a càrrec de l'instrumentista Rafa Solves, qui presentà les tipologies de l'instrument i les afinacions més habituals. El públic va establir des del principi una interessant conversa i es plantejà la necessitat d'elaborar un mètode de guitarró que en facilite l'aprenentatge. I ací arriba la pregunta: existeix el guitarró valencià? 

El cert és que, com que els guitarrons eren construïts antigament pels aprenents, els exemplars antics que coneixem presenten moltes variants quant a la morfologia: grandària de la caixa, llargària del diapassó, nombre de trasts... A més a més, hi ha guitarrons de fabricació casolana.  Si a tot això afegim les variades afinacions i les diverses maneres d'encordar l'instrument, potser fóra més adient parlar no de guitarró valencià, sinó de guitarrons valencians, o encara millor de guitarrons a les terres valencianes.


La guitarra va estandarditzar la seua morfologia fa més de 100 anys. La dolçaina ho ha fet recentment. Sembla que ha arribat l'hora del guitarró. I potser abans que ens posem a descartar models, i maneres de tocar, seria bo que recordem que sota la mateixa denominació potser hi ha més d'un instrument: 

Oh que música tan buena
ayer por aquí pasó:
la guitarra i la mandúria
el timple i el guitarró





Des d'aquest blog, us agrairíem molt que compartíreu els vostres coneixements amb tothom. Internet és una finestra oberta al món. Molts ens llegiu des de diverses localitats i comarques. Deixeu-nos els vostres comentaris sobre denominacions, afinacions, morfologia, encordat...

divendres, 4 de novembre de 2011

Ens vorem al Musit

El pròxim dissabte 12 de novembre el Museu d'Instruments Tradicionals de Gilet  (Camp de Morvedre) organitza una jornada sobre el guitarró valencià al matí, i de nit hi haurà un sopar-bureo obert a la participació de tothom.

Si voleu, podeu engrandir les imatges fent-hi clic:

Però que no us enganyen les imatges. No es tracta de cap actuació, sinó d'una festa oberta a tots (Josemi i Claramunt, que ens volen tant, han posat estes fotos per fer-nos promoció). Els músics de la Colla Brials vam confirmar que hi estaríem, i també alguns balladors del Forcat, els quals ja van participar activament en el bureo que vam organitzar l'any  passat a Gilet. Comptem però amb tots vosaltres, si no us ho podeu perdre. Soparem i en acabant cantarem, sonarem i ballarem.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...