dissabte, 22 de febrer de 2014

Parrandes.

Amb el nom de parrandes ens referim a un tipus de seguidilles semblats a les anomenades manxegues o corrilles, del qual n'hem conservats alguns exemples en la zona central del País Valencià. A Biar són encara interpretades en les danses, a l'igual que a Cabdet ( la nostra València irredempta!). Sebastià Garrido i Fermín Pardo van arreplegar el 1975 un exemple de parrandes a Annauir, i Salvador Seguí les va incloure en el seu Cancionero Musical de la Provincia de Valencia. I la Colla Brials va enregistrar l'exemple que vam aprendre a Énguera, tot i que allí no es conserven amb eixe nom.

El 1990, la tia Vallaïna ens cantà una altra versió, que ara podeu sentir ací. La informant recordava de manera fragmentària la cançoneta, però com podeu escoltar té la forma característica  de les parrandes.

Una sartén sin rabo
me dio mi suegra
cada vez que reñimos
viene a por ella.

¿Por dónde vas misa
que no te veo?
Por un empedradito
que han hecho nuevo.

A banda de les estrofes de seguidilla en castellà, que són tan abundants, l'amic Paco Garrido Blasco n'ha arreplegat alguns exemples en valencià:

Campanar de Muntesa
no té campanes,
que les han baratâes
per alvellanes.

El retor de Bufali
té un burro pardo
i li dóna garrofes
per baix del rabo.

La Mô Déu de Muntesa
no té orelles,
però diuen que té
bones mamelles. 

divendres, 21 de febrer de 2014

Breu tractat de fonètica folklòrica

Sembla ser que alguns estan molt interessats darrerament en la fonètica aplicada al folklore. Per això, no podem defraudar els nostres amics i seguidors.

Açò és una COTA: (oclusiva velar sorda)

Açò és una JOTA: (fricativa palatal sorda)



Açò és una SOTA: (fricativa alveolar sorda)


Açò és una XOTA: (africada palatal sorda)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...