X Aniversari





Els inicis: 
Seguidillas. Énguera
Jota de la tía Josefa Mas. Navalón

Els valencians no sabem fer festa sense música. Era l’any 2000 quan una colla d’amics, que ens havien llogat una caseta rural a Vallibona, passàvem les nits d’agost sonant i cantant balls tradicionals per divertir-nos. Per a molts era la primera vegada que feien servir esta música per a gaudir-la i no per a exhibir-la.

Els veïns d’este poble del Ports, que ens havien sentit cada nit, van convidar-nos l’últim dia al sopar de festes i ens van demanar que tocàrem al carrer. Eixa nit vam comprendre que la nostra música era una música de completa actualitat i que a banda dels entaulats i teatres, calia tornar-la als carrers, a les festes, als sopars...

Eixe setembre vam començar a reunir-nos per a fer ballades i festa. Havia nascut la Colla Brials.

Era temps de desempolsegar les espardenyes i fer allò que havíem promés als nostres informants: continuar la tradició. Vam viatjar amunt i avall, vam preguntar, vam enregistrar els nostres majors, vam aprendre maneres de sonar i de ballar, i vam descobrir el valor de la música tradicional viva i ben viva.

I ací ens teniu: ho volem tot i no renunciem a res. Volem sonar i cantar als entaulats, però també als carrers i places, a peu pla, al costat de la nostra gent.


Ball de comptes : 
Fandango del tío Bau. Énguera
Bolero Vell. Xàtiva

El ball de comptes és una joia que encara podem gaudir viva i ben viva a les comarques centrals, on s’ha conservat dins de les danses. És un ball de prestigi, on cada parella competix per mostrar la mudança més lluïdora. Les lliçons de mà d’un bon mestre asseguraven, i asseguren, unes passades acurades i vistoses:

SALIENDO DE CARA DEL BAILADOR, SALTANDO DOS BRINCOS CARA DEL BAILADOR, Y QUEDÁNDOSE PARADO CON LA CAMA ISQUIERDA UN POCO FUERA, Y AJUNTÁNDOLA EN LA DERECHA ENCREGULLANDO LOS PIES DOS VESES, VOLVIÉNDOSE EN CONTRA DEL BAILADOR AHORA Y SALTANDO UN BRINCO AL AIRE...

Havíem conegut al tio Cardero, el darrer mestre de ball de comptes a Énguera qui ens va parlar de Boleros i Fandangos, de mestres de ball que cobraven per ensenyar i de parelles que pagaven per saber una passada nova, ben diferent a la dels altres. La Colla Brials es va preguntar llavors: Si és un ball de lluïment personal, quin sentit té ballar tots alhora la mateixa passada?


El bureo: 

Cota i fandango. L'Alt Maestrat

Al Maestrat, parlar de festa és parlar de bureo. Músics i cantadors, al voltant d’un barral de vi, acompanyen els balladors que passen la vetlada combinant seguidilles, cota i fandango. Gràcies a Carles Pitarch vam conéixer que a Culla la nostra música no era passat sinó present. Més tard coneguérem Atzeneta, Benafigos, Vistabella, Vilafranca, Benassal... Però el tresor no ha estat trobar-nos amb passos i melodies sinó amb una gran família que es reunix en cada bureo.... Des del principi, la Colla Brials intenta emular estos bureos i animar la gent que balle de manera espontània i lúdica. I ací no estem soles. Hem d'estar ben agraïts als amics de Ramell per haver-nos convidat diverses vegades a la seua Trobada de Rondes al Maestrat on la gent s’engresca amb els balls en rogle, en reng, en quadre... 


Per terres del Sud:
Malaguenya. L'Alacantí
Fandango. El Verdegàs

En els nostres inicis vam col.laborar uns anys com a sonadors en el grup Alacant. Gràcies al germans Flores vam poder conéixer de primera mà la música viva en les terres del Sud valencià. Visitàrem Callosa, el Verdegàs, Mutxamel, Sant Gabriel, El Camp d’Elx... I amb ells, vam gravar les primeres cançons per al disc Sons de migjorn.

I al país de les palmeres, si ens allunyem de la platja i ens acostem a la profunda terra, trobem dos perles ben importants en la nostra tradició. Una, la malaguenya, tant viva, tan alegre. I l’altra, una rara pervivència de les nostres músiques més antigues: el fandango. Alerta, però, no qualsevol fandango, el fandango arcaic, que encara que en algunes comarques valencianes comparteix el nom amb l’anterior, és ben diferent de malaguenyes i balls de l’u.

L’any 2001, com a grata sorpresa, vam adonar-nos que al Sud també hi havia de tan bojos com nosaltres. Vam conéixer els amics de Sagueta Nova de Biar i hem tingut la fortuna de haver participat en diverses ocasions en el seu interessant APLEC de RONDALLES, així com en alguna de les seues Mostres.



ENTREACTE: cants d'estil en homenatge a l'alcadessa d'Aldaia i als aldaiers Carles Pitarch i Vicent Ferrandis.

La Colla Brials començà a reunir-se ara fa 10 anys a Xirivella, però ben prompte vam traslladar-nos cap a Aldaia, al caliu de l’amistat d’un grup de bona gent i ací vam fer el nostre niu. Ací hem covat els nostres projectes i ací hem vist com els nostres pollets alcaven el vol.

A banda de tres discos gravats en col.laboració amb altres grups valencians, la Colla Brials ha enregistrat tres discos més dedicats monogràficament a la Canal. Ha estat tot un repte donar a conéixer unes terres desconegudes musicalment per als aficcionats.

Hui fem 10 anys i sembla que va ser ahir quan vam començar. En este viatge, han sigut molts els amics que hem trobat i molt el suport que hem rebut. Sense eixa gent la Colla Brials no hauria pogut fer tan llarg camí. Hui és dia de felicitacions però sobretot d’agraïment.

I en primer lloc gràcies a l’Ajuntament d’Aldaia, que ens han acollit en les dependències del Centre Cultural Matilde Salvador, on podem reunir-nos cada setmana a fer allò que tant ens agrada: tocar, cantar i ballar. De igual manera, volem agrair la seua bona disposició per haver-nos facilitat sempre els seus teatres, tant el del Mercat com este magnífic TAMA, per als nostres actes més formals.

També volem retre un reconeixement públic i col.lectiu a dos aldaiers que han destacat pel seu important treball en el món de cultura tradicional valenciana. A banda de bons amics són uns autèntics mestres. I gràcies a ells hem aprés que el folklore és alguna cosa més que vestits, músiques i balls. És l’ànima d’un poble. És l’ànima del nostre poble. En un món cada dia més globalitzat, els valencians i valencianes necessitem reconéixer-nos en uns referents culturals clars i definits que ens identifiquen com a col.lectivitat. I ací la tradició és ben important. Necessitem saber què hem sigut, no per a fer arqueologia folklòrica, sinó per a consolidar la nostra identitat i encarar l’esdevenidor. Amb un peu en el passat i un altre en el futur, tenim l’equilibri assegurat.

Per tot açò que acabem de dir, volem fer una menció especial a Vicent Ferrandis, especialista reconegut en els estudis de la nostra indumentaria tradicional... i a Carles Pitarch, doctor en etnomusicologia i investigador rigorós de les nostres músiques més preades. 


Els balls als teatres: 
Tirana del Trípitri  (Russafa)
Bolero Pla (València)

A finals del segle XVIII i en el primer terç del segle XIX als entaulats de tota Espanya les cantants líriques popularitzen tota classe de seguidilles i tonadilles. Les classes benestants, que s’havien apuntat al castissisme com a reacció patriòtica davant de les noves modes externes, contractaven els serveis de ballarins i músics lligats a les companyies teatrals per a les seues festes.

Se’ns fa difícil imaginar que la nostra aristocràcia va ballar estes peces, com sovint sentim quan es parla del Bolero. Però sí que va potenciar la difusió d’estos gèneres. Els compositors cultes s’afanyaren a omplir els espectacles de Boleres, Manxegues, Tiranes, Polos i tota classe de tonadilles. El poble pla, com tantes altres vegades, es va limitar a imitar els gustos de les classes altes.

La música de la Tirana del Trípitri la trobem replegada a Russafa, i es fa també servir a les danses de Carpesa. El Bolero és de sobres conegut i en conservem molts exemples. Potser més desconeguda serà esta versió replegada pel professor Martínez Torner amb el nom de BOLERO PLA DE VALENCIA i que els nostres amics del grup de danses de Morvedre van tindre l’encert de tornar a traure a la llum.

La cota valenciana (Aldaia)

El més modern dels gèneres de ball solt és la cota, que amb la seua expansió al segle XIX arracona als altres anteriors. És abundantíssima a les comarques valencianes on sovint s’interpreta amb tornades cantades.

La Colla Brials ha reivindicat des dels seus inicis este gènere, considerat per alguns aficcionats com a gènere de segona categoria. I és que trobem riques i variades melodies, i distints acompanyaments on es combinen colpejats i raspits de guitarra.

Gràcies al treball de camp de Carles Pitarch, hem pogut conéixer que la cota era habitual als pobles de l’horta de València, com ara la variant que sentiran, replegada al poble d’Aldaia.

Les valencianes per al ball: 
Ball de l´u. Almussafes
Ball de cinc. Torrent
La Fandangà. L'Horta

Els quadros de balls populars de principis del segle XX, van ajudar a definir un esteorotip d’allò valencià i en feren difusió.

El cant de les valencianes, que havia nascut per a les rondes, s’escampà per diverses comarques fins i tot com a ball.

Fa quasi vint anys el grup de Restauració de València, recuperà un ball de l’ú arreplegat per Fermín Pardo a Almussafes. Es tracta d’un ball basat en una melodia antiga i arranjat per les monitores de Secció Femenina per ensenyar-lo en les colònies de xiquetes.


Les valencianes de l’ú i dotze, eren ballades a l’Horta de València com a ball de cinc. A Torrent, per exemple, el mestre Mascarilla ballava en els saraus amb quatre de les seues millors alumnes, i molts altres quadros de ball van aprofitar esta estructura per bastir el ball conegut com a Despullaeta.


Les valencianes de l’ú i dos, que sovint han sigut confoses amb la cota valenciana, solien ballar-se amb l’estructura coneguda com a Fandangà. Els cantadors executaven el cant amb una llibertat rítmica mentre les parelles competien per fer mudances de ball, anomenades en l’horta de València diferències, i que eren apreses a les escoles dels mestres Mascarilla, Vicent, Porta, Caldereta i altres.

La Cota del Cristo (Aldaia)

I ha arribat el moment de concloure, amics i amigues. Volem donar les gràcies a la gent que ha participat en la nostra festa. Estem ben agraïts de poder comptar amb el bo i millor del nostre folklore, amb tota esta gent que ens ha acompanyat hui des de diverses comarques del territori valencià.

Cada dia no es fan deu anys, i hui, en este meravellós escenari del TAMA, volíem fer alguna cosa diferent i especial. Hem jugat a ser un quadro de ball. Per això, moltes gràcies als qui ens heu acompanyat des de les butaques. Esperem tornar a vore-vos prompte, però això sí, al nostre hàbitat natural, que són els bureos, els saraus i les festes, on nosaltres sonarem i vosaltres podreu gaudir la festa des de dins.

I com hem fet des de fa deu anys, us convidem ara i ací, a eixir a ballar amb nosaltres la cota de la vespra del Cristo, eixa cota d’Aldaia amb què sempre acabem les nostres festes. Perquè vosaltres també sou la Colla Brials.

Crèdits finals i vídeo dels informants

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...