diumenge, 6 de desembre de 2015

Una masurca de Tírig

Gràcies als amics del grup Ramell de Castelló de la Plana, que em van passar una còpia d'una cassette dels anys 70, vaig aprendre aquesta masurca cantada pels músics de Tírig. Sempre m'ha agradat molt, perquè a banda de l'història picanteta que ens explica, és molt interessant des del punt de vista dialectològic, perquè presenta una adaptació d'una masurca original catalana  a les formes de parlar del Maestrat.  



Un jove i una minyona
que viuen al Poble Sec,
la minyona es diu Ramona
i el jove ere en Juanet.
Són dos joves de València
que viuen enamorats,
que pel temps que la festege
ja podrien casats. Sí.

Un domenge per la tarde,
quan la calor prevení,
se’n van anâ a donâ unes voltes
per baix el port de Montjuïc.
Allà quan se va vespre,
passant per un bardissâ,
com los pobres no s’hi veen,
(i) allí van quedâ enganxats. Sí.

La Ramona die,
die sospirant:
-Trau-me aquesta punxa
que tinc al davant.
Quan Joan es corrie
sense pêdre temps,
diu que li la va traure
(i) én un escuradents. Sí.

El dimoni de la punxa
ha donat molt que parlâ.
perque cada dia el metge
la venie a vesitâ.
Encara que el metge die
que no hi havie res de nou,
la pobra Ramona es queixe
que la punxa encâ li cou. Sí.

Sa mare s’axclame
dient pels veïns
que la Ramoneta
té la punxa dins.
Los  veïns li dien:
-No hi ha que espantâ,
que si la té dintre,
ja li surtirà. Sí.

II

Això del joc de les birles
és un joc de l’antigô.
Que l’âtre dia una noia
va desafiâ un sinyô.
I des d’aquestos moments
van escomençâ a tirâ,
varen pêdre el joc de birles
i les encontre en la mà.

Si voleu sentir la versió arreplegada al blog  Cançons i Músiques dels avis, cliqueu ací.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...