Dolores Vila Gómez (1903-2000), a qui ja vam dedicar l'any passat aquesta entrada, recordava el 1990 una havanera que aprengué en la seua infantesa a Vallada, on les xiques que treballaven fent cistelles de vímet eren famoses per tenir un repertori de cançons ben ampli.
Ací us deixem la lletra, fidel a les marques lingüístiques de la versió transmessa per la informant, com podreu sentir més avall. A la població d'Alfarb (la Ribera Alta) tenen replegada una versió musicalment semblant, amb lleugeres variants en les estrofes.
Quan jo anava a ta casa
i festejàvem,
en la porto el carrer
mos assentàvem.
Jo te mirava,
tu te reïes
i én això em demostraves
lo que em volies.
Un dia tinguérem
rinya completa.
-Ahí tens el teu retrato
i la navaixeta.
Ja tens lo teu;
ara vull que tu·m dónes
lo que tens meu.
-Ahí tens el retrato
para que el cogo,
que jo no vull casar-me
én denguna pobro
denguna pobro.
I si algun dia
jo ho (heu) pensara
aniria a ta casa
i te demanara.
-Ja no busquen es hòmens
lo que és millor,
que lo que ara busquen
són ês millons.
Si eres rica
“ai Jesús, que reguapa
que és esta xica”.
Si eres pobro
tots te diuen que aún
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada