Sorpresa nadalenca

Un any més, com fem cada any en arribar el temps de nadal, la Colla Brials s'arrima a la Residència de la Tercera Edat d'Aldaia per compartir una estoneta de cançons, un poquet de música, algun ball i molta molta alegria.

Els residents i els seus familiars que els acompanyen omplin la sala d'actes. És una manera de trencar la monotonia de cada dia.  En edicions passades, este acte es feia per donar un regalet a cadascun dels interns, però enguany, com la cosa va de retallades i estalvi, allò es va quedar només en un festivalet de Nadal. En acabant, hi hagué, això sí, un berenaret per a tots els assistents.

 Als membres de la Colla ens agrada molt anar a esta casa. Ens hi sentim ben còmodes. Tant els treballadors del centre com els residents ens dispensen un tracte molt familiar. També hi anem a la festeta d'estiu, que solen fer a juny, amb més bon clima, de vesprada al pati. Sempre, sempre, sempre hem rebut alguna sorpresa de part dels iaios i iaies d'allí: alguns en han cantat alguna cançoneta, algú altre ens ha dit algunes lletres, algú ens ha explicat coses del passat...

Enguany, però, la sorpresa ha estat majúscula! El director de la residència en va desconcertar: "Tinc una balladora molt bona. A vore si la feu ballar". I, ai, mare! La senyora s'arrancà quan estàvem tocant unes valencianes de l'u i dos. Cert és que ja no podia fer uns passos espectaculars, l'edat no perdona, però cal ressenyar que Rosa Serra tenia un "estilasso" insuperable; puntejava, picava el pas i movia els braços amb una gràcia especial.

 

Es va marcar un ball de fandangà amb Francesc. Ens afanyàrem a gravar-la en vídeo. Hui en dia és molt fàcil poder disposar de les imatges dels majors i dels informants: la tecnologia ha avançat tant que en un moment els mòbils i les càmeres de la sala havien immortalitzat el moment. 

I és que en este món on menys t'ho esperes et donen una sorpresa. Per cert, no penseu que era una balladora del quadro del mestre Gadea ni del mestre Vicent ni de Mascarilla o Porta, per dir-ne alguns. No, no. Rosa sempre ha ballat al seu aire, per afició, en sa casa, amb els seus...

En temps de retallades, mireu, mireu quin regal més gran que tinguérem!