Cant a la Serena

Dissabte passat vam anar a Altea, convidats per Raimon Galiana a participar en la sisena edició del Cant a la Serena.

Com podeu llegir al cartell, el Cant a la Serena és una "Valencian folk music night" organitzada per grup local Pas de Quatre amb l'ajuda (escassa i simbòlica imaginem) de l'ajuntament d'aquesta localitat habitada per persones rosses de llengües nòrdiques... 

La nostra colla va respondre a la convocatòria per tal de mostrar el nostre ric patrimoni musical en terres de la Marina. En aquesta època de retallades i d'indigència cultural institucional nosaltres havíem de fer l'esforç i anar-hi, ni que fora barata el sopar.

Imaginem que els organitzadors no ho deuen tenir gens fàcil. L'ajuntament què fa a banda de permetre de tallar el carrer per muntar les taules del sopar? Poca cosa, crec. Encara com diuen que és un poble turístic. Aprofitem l'avinentesa per saludar els dos simpàtics policeros municipals que van donar-nos tantes facilitats... i no ens van permetre arrimar el bus al lloc on havíem de sopar i actuar. No sé si era per excés de zel o per incompetència uniformada... 

 Malgrat tot, vam passar una bonica vetlada. Vam poder escoltar els músics de Sella sonant l'Aurora, la Diana i la Jota. Vam gaudir de les dansetes processionals executades per les balladores de Gata. Vam escoltar les dolces cançonetes de Pas de Quatre: romanços, havaneres, masurques... Vam ballar jotes interpretades amb xaramita. I també vam fer ballar els aficionats amb les nostres peces, escollides per a representar diverses comarques valencianes: malaguenya, jota i fandango, seguidilles, polca, valencianes...

Al remat, ens en vam portar un bon record de la Serena. I també una ximbomba, que ja farem sonar proximament.