La Canal és una comarca interior valenciana formada pels municipis d'Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb. En algunes divisions comarcals, les poblacions de Millars i Tous s'han considerat també part d'aquesta comarca. El xicotet poble d'Estubeny, però, sempre s'ha considerat integrant de la Costera, per ser de parla valenciana, tot i que geogràficament és una continuació d'aquesta comarca. Ben mirat, podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que tota la Canal no és cap altra cosa que una prolongació de la Costera, és una subcomarca que comparteix història, economia, tradicions, festes, gastronomia ... però que s'expressa en un castellà mestís i híbrid, ja que la parla comarcal està plena de valencianismes. Xàtiva, a 19 Km d'Énguera, exerceix el paper d'autèntica capital supracomarcal, capital que a més estén el seu influx als pobles més propers de les comarques de la Ribera i la Vall d'Albaida. No debades, aquesta ciutat va ser cap de Governació en època foral i va arribar a ser, si bé per poc temps, la capital d'una quarta província valenciana, en el primer terç del s. XIX.
Énguera és el nom antic i tradicional de la seua capital, encara viu sota la forma col·loquial Engra. És una vila de poc més de 5.500 habitants situada a uns 70 Km al sud-oest de la ciutat de València. El seu terme municipal, situat en els contraforts del massís del Caroig, té 240'3 km ², i limita amb gairebé tots els pobles de la comarca i a l'Oest, amb Almansa (Albacete) i Aiora. Està ocupat gairebé totalment pel terreny abrupte d'una Serra homònima que fins a mitjan s. XX va estar poblada en disseminats i abundants masos i heretats: La Hoya Redonda, Santich, Cases de Requena, Els Brunales, El Puntal, La Matea, la Moñigosa, Benigüengo, Benalaz, la Facorra, Casa Lloret, Faracuat, El Borch, El Calderón, Rechama, Toñuna, La Perereta, Lucena, La Flara, La Chirala ...
Per la seua particular història i definida personalitat pròpia, hem de destacar la presència del llogaret de Navalón i de la masada de Benali. Tots dos nuclis de població van arribar a constituir-se com a parròquies independents, atenent així les més de 1500 persones que a principi del segle XX habitaven la Serra d'Énguera.
Aquesta comarca va ser una zona eminentment agrícola, a excepció de la població d'Énguera, que fins a finals dels anys 70 del passat segle, va comptar amb una important indústria tèxtil, dedicada als draps i mantes de llana, avui gairebé desapareguda després de més de quatre segles d'existència. L'agricultura tradicional es va dedicar als cultius de secà, el pasturatge i l'apicultura, i després de la crisi de la vinya a causa de la fil·loxera, al segle XIX, l'olivera va passar a ser el principal correu del sector. En l'actualitat, Énguera és el primer productor d'oli del territori valencià.
La Canal és una comarca "fronterera". Va ser poblada des d'antic com testifiquen les restes prehistòriques, les pintures rupestres, els poblats ibers, les viles romanes, els castells musulmans ... En 1244, Énguera, disputada pel rei Jaume I d'Aragó i l'infant Alfons X de Castella, passa a formar part del Regne de València, en virtut del que s'havia acordat en el Tractat d'Almizra, i va ser poblada per cristians vells, possiblement castellans encara que hi ha qui opina que aragonesos. La resta de poblacions de la comarca, i fins i tot algunes altres desaparegudes com ara l'Alcudiola de Navarrés i Benedriz, va mantenir una població majoritàriament musulmana fins a l'expulsió dels moriscos el 1609. La comarca, dividida en diversos senyorius feudals, va ser repoblada al segle XVII amb enguerins i gents de molt diversa procedència, com palesa l'antroponímia comarcal. Al segle XIX, pastors procedents d'Almansa i del Camp de Requena, s'estableixen en la Serra d'Énguera i funden el llogaret de Navalón i alguns masos serrans pròxims.
La Canal, al costat de la Costera, ha estat tradicionalment encreuament de camins entre la Manxa i València i zona de convivència de les dues cultures. Això queda clarament reflectit en el seu folklore, que gaudeix de la riquesa de la hibridació. Un ric patrimoni cultural rescatat en part gràcies al llibre intitolat Música y tradición en Énguera y la Canal, publicat per la desapareguda Aula de Cultura Tradicional Valenciana de la UPV.
Per tal de divulgar-ne els continguts, ací hi ha l'índex de l'obra i una versió (PDF) que es pot consultar on line en ISSUU o descarregar des de GOOGLE DOCS ( el document supera el màxim establert per alguns antivirus, però el podeu descarregar sense cap risc )
I.
INTRODUCCIÓN
II. MÚSICA Y BAILE: LA COPLA O
CANTAR
A. EL
BAILE
SUELTO
* LAS SEGUIDILLAS
* EL FANDANGO.
* LA JOTA.
* EL COPLERO.
B. EL
BAILE AGARRADO
C. LA
RONDA
D. CANCIONES DE
FAENA
III. CANCIONES
NARRATIVAS
* ORACIONES DE CIEGO
* ROMANCES
* ROMANCILLOS
* CANCIÓN ESTRÓFICA
IV. CANTOS DE
NAVIDAD
*
VILLANCICOS
*
CANCIONES NARRATIVAS Y ROMANCES NAVIDEÑOS
*
ARGUILANDO
* LOS
PASTORETES
V. CANTOS DE
PASCUA
VI. CANTOS DE REUNIÓN, HUMORÍSTICOS Y DE BEBER
VINO
VII. CANTOS
INFANTILES
VIII. LAS
DANZAS
Bibliografía
Discografía
.JPG)
