La Ribera del Xúquer és una extensa comarca
natural, que engloba els municipis de
les anomenades Ribera Alta, amb la ciutat d’Alzira com a capital, i
Ribera Baixa, amb Sueca com a capçalera. Des del punt de vista de la música
tradicional, com que es troba situada entre la Costera i l’Horta, és una zona
molt interessant on es barregen els gustos i les modes folklòriques que van
nàixer a Xàtiva i València amb algunes particularitats locals ben originals.
A ballar les danses
al carrer major.
Un plat de tomaques
p’al senyor Retor
Els valencians tenim un ball tradicional que ens identifica. En quasi totes
les comarques valencianes, a hores d’ara, hi ha algun exemple de balls públics
al so de la xirimita o dolçaina, coneguts generalment com a les danses o ball de plaça. És
clar que en cada zona hi ha trets específics i particularitats, però cal
destacar que les danses riberenques conserven elements ancestrals. Les
danses es degueren ballar en tota la zona, però només alguns pobles les han
conservades fins avui.
Sens dubte, les danses de Guadassuar, declarades festa d’interés turístic
nacional, se’n duen la palma. Els carabassots acaben les festes d’Agost
amb una setmana de danses, que es ballen amb participació nombrosíssima, cada
nit en un carrer de la població. Les
colles d’amics porten alegres disfresses i executen una única mudança de “pas
pla”, senzilla però vistosa i potent. Aquesta és una manera de ballar les danses
arcaica, ritual i genuïna que recorda les antigues festes del cicle
carnestolenc en terres valencianes.
A la Vall dels Alcalans s’han conservat només dins del repertori dels grups
de danses. Allí les trobem amb uns noms ben curiosos: a Toris, les anomenen “La
Taina”, tot estrafent una de les melodies de la dolçaina; a Real de Montroi, en
diuen “El Retonto”, tot imitant el so
del tabal.
De vegades però, els grups de danses locals han preferit, en comptes de
revitalitzar les danses pròpies, imitar les que s’han conservat en les terres
de la Costera, i han adoptat melodies i mudances de ball no riberenques. És una
tendència que naix en els anys 80 del passat segle i que trobem ara molt
extesa. A més, ara en diem “dansà” i no
“danses”. És un ball potser més vistós, però com que és més complicat
d’aprendre limita la participació popular, i per tant aquestes “dansaes” sovint
queden reservades per als membres de les agrupacions folklòriques. En la
comarca xativina, el passeig pla es limita als moments en què només sonen el
tabal i les postisses, mentre que quan comencen les melodies de xirimita
s’executen passades del ball de comptes similars a les que s’usen en boleros i
fandangos. Així s’han fet o es fan aquestes “neodansaes” a Sueca, Albalat de la
Ribera, Riola, Alzira, L’Alcúdia, Carlet, Montroi, Alfarb, i altres...
En els darrers anys però, molts grups
folklòrics han optat per revisar els seus repertoris i estan apostant pels
models comarcals antics, menys espectaculars però més autèntics. Alginet,
Algemesí, Sueca i Cullera tornen a fer dansa plana a l’estil de la Ribera. Tot
un encert perquè açò facilita la festa participativa! A Riola, el passat Agost,
es van ballar les danses del poble, senzilles però amb unes boniques
combinacions de quatre mudances de pas pla, a les quals anomenen diagonal,
ball rodat, quadre i pinya,
alternades amb recialles d’unes danses rituals d’arquets i pastorets ja
desaparegudes.
Però no, les dansetes processionals no són només cosa dels toputs.
Els roscans també celebren pels carrers de l’Alcúdia l’entrada de la
marededéu de l’Oreto cada 7 de setembre amb danses semblants: els Negrets, la
Carxofa, els Pastorets i els Dansadors, entre d’altres... I a Sueca, a més de les
dansetes similars a les conservades en la processó del Corpus de València, hi
ha el “ball de vetes” i s’està treballant per recuperar unes danses d’espases i
bastons. Unes altres poblacions també han introduït o recuperat recentment
dansetes en les seues processons, com ara Carcaixent, Alzira o Alginet. En aquestes
recuperacions de vegades s’ha optat per imitar melodies i coreografies
conservades en altres poblacions, i de vegades se n’han creat de noves.
D’altra banda, el ball popular i espontani,
amb els gèneres de seguidilla, fandango i jota, tan abundants en totes les
terres del Sud-est peninsular, sembla que va desaparéixer a la Ribera durant la
primera meitat del segle XX. Els nous temps van portar noves modes als balls...
No obstant això, en terres valencianes cal destacar la presència des de la
segona meitat del segle XIX dels anomenats “quadros de balls populars”.
Aquestes companyies semiprofessionals mostraven unes coreografies creades pels
seus mestres basades en la nostra música tradicional però fent un treball de
recreació musical i reelaboració del ball. Això explica per què a la Ribera ens
han arribat pocs exemples de ball popular però abunden els que anomenem “balls
d’escola”.
Estes seguilletes
qui les ha tretes?
La filla de l’alcalde
que té pessetes
De seguidilles, n’hi ha poquetes. A Carlet, es ballen amb vistoses passades
escolaritzades; allí en diuen “seguidilles del Pomell”, perquè sembla que hi hagué el costum de
lliurar un pomell de flors a la parella que millor les ballara en les competicions
que feien per festes. El grup de dansa “El Bolero” de l’Alcúdia recuperà unes
seguidilles carcaixentines i les tornà a interpretar dins de les primeres
“Jornades de Bolero” organitzades en gener de 1998.
El que sí que abunda a la comarca és precisament una derivació de les
seguidilles: el bolero. Aquest gust
pels boleros el trobem també en les comarques veïnes. És un ball molt
prestigiós, i fa dècades va servir als grups de “Coros y Danzas” de Carlet i l’Alcúdia
per guanyar els concursos provincials convocats per la Sección Femenina
i també, com no, per mantenir viva l’ancestral rivalitat entre eixes dues
poblacions.
El més graciós de tot és que l’anomenat Bolero de l’Alcúdia té una melodia semblant al Bolero del Raval conservat a Carlet, però també al Bolero d’Albal o a les Boleres de Catarroja.
Al seu torn, el famós Bolero de Carlet és conegut també a Xàtiva com a Bolero Alt o Bolero Feo, i els antics membres de la rondalla d’Alginet asseguren que aquesta peça també es tocava en el poble tomaquer. A Algemesí conserven un bolero antic (i n’han composats de nous a més a més) dins del ball de les Llauradores. La melodia antiga d’aquest bolero es coneix a València com a Bolero Loco, a Madrid com a Bolero Liso, a Mallorca com a Bolero Mallorquí i a Andalusia com a Bolero de Jaén. A Corbera han conservat un Bolero Andalús o Bolero Creuat creat per un mestre de ball alzireny, José España, el mestre “Corretja”.
El més graciós de tot és que l’anomenat Bolero de l’Alcúdia té una melodia semblant al Bolero del Raval conservat a Carlet, però també al Bolero d’Albal o a les Boleres de Catarroja.
Al seu torn, el famós Bolero de Carlet és conegut també a Xàtiva com a Bolero Alt o Bolero Feo, i els antics membres de la rondalla d’Alginet asseguren que aquesta peça també es tocava en el poble tomaquer. A Algemesí conserven un bolero antic (i n’han composats de nous a més a més) dins del ball de les Llauradores. La melodia antiga d’aquest bolero es coneix a València com a Bolero Loco, a Madrid com a Bolero Liso, a Mallorca com a Bolero Mallorquí i a Andalusia com a Bolero de Jaén. A Corbera han conservat un Bolero Andalús o Bolero Creuat creat per un mestre de ball alzireny, José España, el mestre “Corretja”.
Quan vages a la Ribera,
no passes per Castelló
que en el temps de la faena
uns treballen, i âtres, no.
Després de la desaparició de la Secció Femenina, els grups de dansa van
interessar-se per la cultura valenciana amb uns altres ulls. En aquesta darrera
època han incorporat als seus repertoris noves peces, basades en els balls
antics i en les músiques replegades per folkloristes com Fermín Pardo i
Salvador Seguí, com ara la Malaguenya
de Corbera, les Valencianes de Benifaió, la Jota de la Severa
d’Algemesí o la Riberenca d’Almussafes.
2 comentaris:
M'encanta!! la Ribera rules
Genial tot!! La veritat es q si ha canviat tot molt i a millor. Gracies per tot, aprenem molt.
Publica un comentari a l'entrada