En el nostre segon disc, dedicat a les músiques d'Énguera i Navalón, enregistràrem un cant de reunió que ens va ensenyar Manuel Madrigal. Es tracta d'un cuplet humorístic que conta la història d'un pobre home, Tomàs, que marxa a París després de casar-se per poder comprar-hi un bebé i acontentar la seua muller. Sempre havíem sospitat que es tractava d'una cançó de les varietés o entreactes pròpia dels teatres de primer terç del segle XX.
Fa dos anys, la meua amiga Amparo Rubio em va regalar un antic disc de pissarra d'aquells de gramola, a 78 revolucions per minut. Crec que l'havia comprat en el rastre de València. Em va fer molta il·lusió descobrir que en aquell disc hi havia la cançó que tantes vegades m'havia cantat el meu avi matern. El cert és que abans de la guerra civil de 1936 a la casa de la meua besàvia Manuela Rico hi havia una gramola. El meu avi, nascut el 1914, no recordava del cert on havia aprés la cançó, però sí que sabia que havia servit per fer borina en les reunions d'amigatxos de la seua joventut.
El disc és una gravació de 1930 cantada per una cupletista famosa: Pepita Ramos "La Goyita" (Barcelona 1890-1970) acompanyada per l'actor còmic Rafaelito Díaz, ambdós especialitzats en l'anomenat "cuplet sicalíptic" que tan va triomfar en les revistes del Paral·lel barcelonés.
Us deixe ací un vídeo de Youtube on podeu sentir la versió original
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada