En les darreres entrades del blog hem vist que justillos, cotilles, cossets, custillos, costillos, gipons o jupons (que en cada comarca es diu d'una manera), són molt importants en la indumentària tradicional femenina.
Ací en teniu un del Camp de Túria, amb el clàssic dibuix de pardalet, cistella i floreta sobre fons adomassat, amb passamaneria metàl·lica a l'esquena i badana blanca a la punta davantera i la cua central posterior.
La seda, tot i ser una roba molt cara, és la més utilitzada en la confecció dels justillos. Les classes populars s'ho podien permetre perquè aquestos cossets són una peça xicoteta, que no necessita molta quantitat de roba. A més a més, ja hem ressenyat que en les zones no visibles de la peça, aquelles que resten amagades davall dels mocadors de pit, sovint hi ha costures, afegitons o fins i tot robes d'una altra qualitat. Mireu aquest exemple amb muscleres de dos classes distintes de cotó estampat, el qual a més a més, té reforços de badana en aixelles, pit i punta.
O mireu aquest altre, amb costura en la part superior de l'esquena i aletes afegides de distintes teles.
Observeu que té un rulet de roba cosit, que s'usava per
aguantar les faldes, quan aquestos cossets passen a
ser interiors. A la comarca dels Serrans es cantava una cobla que en parla:
La mujer que lleva juera
las handillas del gibón;
ella puede ser curiosa,
pero las trassas, no son.
En efecte, durant el segle XIX els justillos i gipons es col·loquen amb les aletes (merlets, castellets, handillas, haldillas o haldetas) amagades a dins de les faldes. Ho podem vore així a les fotografies de l'època i en aquest magnífic quadre de Pinazo.
Per tal de no allargar-nos massa, i com que tenim moltes imatges de cossets, hem elaborat aquest vídeo on apareixen formes, colors, teles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada