Abunden en l'Spotify les reedicions dels discos antics, i gràcies a això hui en dia és fàcil sentir peces enregistrades fa anys i editades per segells com ara Columbia o Dial.
El que no acabe de comprendre és per què en comptes de reeditar els discos antics apareixen sota caràtules noves, moltes vegades d'un gust discutible. Les mateixes peces apareixen en diversos discos, amb títols distints i posades en un ordre diferent, de manera que sembla que estiguem parlant d'un disc nou. Deu ser una estratègia de màrqueting.
Aquestes reedicions no són obra de l'Spotify, clar. Les cases discogràfiques han optat sovint per fer "refregits" amb els materials que van publicar fa anys. Ara els moderns en diríem "reciclatge" o "reutilització", perquè tenim molta consciència d'allò de la sostenibilitat...
Una altra curiositat: el nom dels intèrprets. La rondalla dirigida per Feliciano Sousa va gravar quatre peces molt prestigioses, en el seu moment, dins dels Quadros de Balls Populars: la Jota Estudiantina, la Messinesa o València Vella, la Jàquera Vella i la Dansa de Quadre. Doncs bé, si sentiu les peces en Spotify podreu adonar-vos que sempre són els mateixos intèrprets però amb el nom canviat en cada ocasió: "Rondalla Valenciana", "Rondalla La Valenciana", "Rondalla Ilicitana", o fins i tot un esperpèntic nom de " Banda Musical de la Albufera". Em sembla de molt de mal gust amagar el veritable nom dels intèrprets. Totes les peces són les de la Rondalla Sousa. Des d'ací vull reevindicar el nom d'aquest grup de persones que van treballar durant tant de temps amb els grups valencians.
Però centrem-nos ara en la jota estudiantina, que podeu sentir en Spotify clicant ací. És un ball de panderetes basat en una peça culta de Gerónimo Giménez y Bellido, una jota d'una sarsuela de 1892, coneguda com "La Madre del Cordero" i que podeu sentir ací tocada per l'Orquestra de Cambra de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada