La Colla Brials generalment no fa servir indumentària tradicional en les seues mostres, actuacions, festes o bureos. Només ens vestim a l'antiga quan hem de fer algun acte d'escenari o sense participació oberta del públic. No obstant això, la major part dels brialers provenim del món dels grups de danses, i ens agrada també allò de vestir de manera correcta seguint els models de la tradició. És cert que és més còmode fer una festa en xandall, però si ens hem d'abillar "de valencians", som conscients que hem de fer-ho de manera correcta, adequada i respectuosa. Al cap i a la fi, la indumentària tradicional és un aspecte molt important de l'etnografia.
Els grups de dansa són responsables d'haver acabat amb la uniformitat proposada en la segona meitat del segle XX amb els anomenats "tratges regionals" o "vestits típics". Des de fa 30 anys han anant revisant aquestos conceptes estereotipats i acostant-se a models més autèntics. La recuperació d'aquesta indumentària a l'antiga s'ha conseguint mostrant els "nous" models vells en actuacions, xarrades, conferències i exposicions.
Ací podem veure la que vam organitzar nosaltres a Alfafar, fa quasi 11 anys:
La llàstima és que els folklòrics també tenen (tenim!) un poc la culpa del desgavell de vestimenta que es veu a hores d'ara en terres valencianes. Hem superat els uniformes, però sovint apostem per posar-nos coses llampants, estrafolàries, vistoses i impactants. La gent, davant de l'allau de nous models ha pensat que tot val. El perill, per a un públic llec que no coneix massa bé el tema, són els empelts (em posaré un gipó del 1780 i una falda de 1890), els engendros (em faré un vestit com aquell però del meu color favorit, fúcsia) o els invents ( em faré cosir un gipó amb coll i solapes com les de la princesa Letizia, que mona). I clar, no és això, companys, no és això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada