dilluns, 24 d’octubre del 2011

Titaigües: magnífic! (II)

"No sólo de pan vive el hombre".  Quina afirmació tan encertada, que ens fa pensar. O no? Perquè de vegades sí que sembla que els folklòrics només vivim d'indumentària... No us fa la impressió, cada volta més, que els grups de dansa som grups de vestimenta?  I la música i el ball?  Ho dic perquè darrerament hi ha qui s'encarrega de fer espectaculars muntatges de robes meravelloses però amb propostes musicals que ens fan riure i amb balls que ens fan ganes de plorar... El públic queda enlluernat, bocabadat amb tanta disfressa teatral, però de forment ni un gra. Fem ballet o fem cultura popular?
A Titaigües ens van cridar precisament per la indumentària. Però calia fer alguna cosa més. I havíem d'aprofitar que estàvem a un poble de molt rica tradició. Gràcies a l'ajuntament, vam organitzar una ronda amb els tocadors del poble: una ronda mixta de vent i corda: guitarres, guitarrons, dos clarinets i una trompa.
 
Un luxe poder escoltar en directe els músics de Titaigües i constatar que 20 anys més tard, la seua música no ha perdut ni un miqueta de gràcia, i sonen exactament igual que al disc de la Fonoteca de Materials, malgrat que molts d'aquells que van participar en la gravació ja ens han deixat.

Amb la jota de ronda vam recórrer carrers, carrerons i places acompanyant en cercavila les 50 reines de la Festa. Vam anar a inaugurar l'exposició que recorda els 50 anys d'esta celebració.

De vesprada, havent dinat una bona torrada d'embotit i havent begut el vi de la terra, ens vam reunir de nou per fer una altra ronda pels carrers. Una volta arribats a la plaça, començàrem el ball amb peces de Titaigües, i d'altres pobles de la Serrania. Per petició dels balladors també vam fer altres gèneres com valencianes i malaguenyes. A ressenyar especialment el ball de les seguidilles del poble que van ser ballades per quasi tots els presents en un gran rogle.

Feia goig també veure tanta gent tocant: a banda del nombrós grup de Titaigües, dirigit per Ilde, hi havia els membres de la Colla Brials i del Grup El Forcat de València. També algun sonador de Llíria. Ho vam passar molt rebé.

I a Titaigües esperem tornar prompte. I no només per la indumentària, sinó perquè Titaigües conserva el tresor del seu patrimoni cultural cantant, sonant i ballant.




1 comentari:

Titagüeña ha dit...

Muchas gracias a los dos grupos de Valencia que vinistéis a Titaguas. Sois gente muy joven pero se ve que sabéis mucho de esto. Lo hicisteis muy bien y aprendimos mucho en la muestra y por la tarde pasamos un rato muy agradable.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...