L'any 1990, Dolores Vila, coneguda a Énguera (on vivia) com la tia Vallaïna, de la família dels Poquilis, ens explicava com s'acompanyava la jota en les festes de Vallada. Si voleu la podeu sentir en esta gravació que encara que no té massa qualitat de so, és insuperable com a document que testimonia la manera popular d'interpretar la jota a principis del segle XX als pobles de la Costera.
I l'amic Paco Garrido Blasco ens envia esta partitura de la jota replegada al CMPV
4 comentaris:
Quina cosa més bonica!!!! m'encanta sentir estes gravacions de gent gran contar com es divertien, moltes gràcies per penjar-ho!!!! ¿No et va cantar cap estil de jota?
I tant! va cantar algunes estrofes de jota i "estrevillos". La lletra que m'es m'agrada de les que cantà és esta:
Yo no soy quien ser solía
ni quien solía y ser:
soy un cuadro de tristesa
'rimadito a la paret.
Com a enganxat manifest a la Fonoteca de Materials m'agrada molt sentir explicacions tan bones, però si damunt son del poble...
A veure si aclarim com s'escriu correctament el topònim "Pruhuelo".
Paco.
Paco, ja he canviat l'entrada: he posat la partitura nova i he corregit els noms. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada