Ja han començat les festes d'Aldaia. Enguany, la Colla Brials va ser convidada per l'ajuntament a participar-hi. I ho hem fet a la nostra manera: els vam proposar de fer un bureo de participació oberta i espontània a la plaça de la Constitució. El passat dimecres més de cent persones ens vam ajuntar a tocar, cantar i ballar per a fer un bon sarau.
A les 20:30h els membres de la Colla i alguns amics que ja són col·laboradors habituals van començar la prova de so. Molt de micro, molt d'instrument i moltes ganes de passar-ho bé.
El magnífic músic Eduard Navarro vingué a tirar una maneta amb el seu llaüt i tocà en companyia de Doménec Calvo a l'octavilla, Rafa Barberà i Manolo Delgado a la bandúrria i Ampar Martin-villalba al violí.
Un altre dels grans, i amic nostre des de fa anys, Vicente Carrasco, vingué carregat amb diversos guitarrons i un llaüdí. Al seu costat, José Luis Martínez amb l'energia vibrant del seu guitarró i Fulgencio Sànchez i Carles Aguado a les guitarres.
Al centre del semicercle dels músics vam poder gaudir de la preciosa veu i el virtuosisme de la bandúrria d'un dels folklòrics més complets que tenim els valencians. El roget que canta, toca i balla: Àlex Torres. Al seu costat, la dolçor de la veu de Lola Ledesma, qui s'atreví per primera volta a acompanyar-se amb la guitarra. Als extrems, el nostre benvolgut president Baldo Pitarch al llaüt, i un servidor de vostés, Toni Guzman a la veu i a la guitarra.
Després de la prova de so, vam anar a "La Pardala" a fer un mosset i agafar forces.
I amb puntualitat britànica, o quasi, va començar el bureo a les 22:30h, amb la presència de molts amics i amigues de diverses poblacions valencianes que s'havien desplaçat per a assistir a esta convocatòria per a folkloròpates i addictes a la divertició...
No podem anomenar-los a tots, perquè segur que ens en deixaríem alguns, però sí que volem fer constar el nostre agraïment a totes estes persones que van fer possible una festota tan bonica.
De València, de Riola, d'Alginet, d'Alzira, de Montcada, d'Alboraia, d'Almàssera, d'Aldaia, d'Alaquàs, de Quart, de Burjassot, de Catarroja, de Paterna, de Manises, d'Oliva, de Vila-real, de Castelló de la Plana, d'Albocàsser... hi havia moltíssima gent. Va ser un dels bureos més nombrosos que recorde. Els balladors i balladores van haver de fer torns, perquè no hi havia prou espai entre els músics i el públic assegut de la primera fila, als quals vam fer recular un parell de voltes per ampliar l'espai dedicat al ball... Impressionant.
Teresa Segarra va cantar la fandangà mentre moltes parelles de balladors demostraven la seua perícia amb les mudances de ball de les valencianes. Un luxe comptar amb una de les millors veus del cant d'estil eixa nit.
I com part imprescindible en la música tradicional, els nostres percussionistes van aportar ritme i força a la música. Abel Mondéjar, Xavier Martín-villalba i Francesc Garcia van fer sonar diverses panderes, grans i xicotetes, morters, canyuts, sonalles, ferrets, postisses... amb molta gràcia i salero. Les amigues Merxe Martínez i Maria Amparo Hurtado van animar-se amb la pandereta també.
Francesc també ens va cantar un dels clàssics que no falta mai en els nostres bureos: les seguidilles d'Énguera.
Al llarg de la nit també tinguérem uns altres amics que ens van acompanyar. Com ara Juan Miguel Escrich, qui va tocar la guitarra i el guitarró en diverses peces.
I Eva Dénia, que estigué tocant la seua guitarra en moltes peces. Llàstima que no ens cantà cap cançó. Digué que al pròxim bureo, quan agafe més confiança...
També vam organitzar un ball de canut (o de canó), i com que la gent no hi cabia ens vam decidir per fer dos canuts simultanis, distribuïts en paral·lel.
Vam tocar ( i van ballar) peces populars i també peces escolaritzades: cotes i boleros, seguidilles i valencianes, malaguenyes i balls de comptes... allò important era fer festota!
No recorde totes les peces. No portàvem cap llistat i anàvem decidint sobre la marxa. També acceptàvem suggeriments dels balladors i balladores: "Toqueu açò", "Toqueu allò altre"... I amb un públic tan entregat, no podíem quedar malament.
Públicament demane disculpes a l'amic Vicent de Quart. Es va quedar amb ganes de ballar una masurca. Ens la va demanar i al remat no la vam fer...
I als amics que van vindre des de la Ribera, els vam interpretar diverses peces de la seua comarca. Fins i tot, jo vaig escapar-me a ballar una peça amb Teresa Mateu. Que bé ho vaig passar!
Entre peça i peça, d'una cançó a un altra, de comarca a comarca la festa s'allargà fins més de la una de la matinada. Els qui ens coneixeu ja sabeu que nosaltres haguérem estat de bureo unes poquetes hores més, però clar, l'endemà era dia faener.
Us esperem al pròxim!
,_Gabriel_Puig_Roda,_Museu_de_Belles_Arts_de_Castell%C3%B3.JPG)
