Per tu m'esgarre la jupa...

Per tu, m'esgarre la jupa;

per tu, em rebente en un bac;

jo per tu faré mil coses.

Tu per mi, no en faràs cap.
 

Ací tenim la fotografia d'una jupa que es conserva a Atzeneta.  És una peça de principis del segle XIX feta amb drap de llana de color negre i folrada amb llenç de cànem. Les solapes, amb botons adornats de pasta de vidre, recorden les de les jupes militars.

Traditional costumes, costume traditionnel, costumi popolari, chaquetilla, jacket, veste, giubbotto, giacca

Faldetes del segle XIX

La major part de la roba conservada en els nostres pobles és del segle XIX. La roba anterior no s'ha conservat generalment. De vegades, perquè en canviar la moda, les peces s'anaven adaptant als nous gustos o es reaprofitaven per a nous usos, com ara aquest guardapeus blau amb una randa de plata, que acabà sent un rodabalcons per als dies de processó:

 

Les faldes del XVIII i de principis del segle XIX estructuren la cintura en dos parts, com podem veure en aquest faldellí ratllat que barreja el cànem i la llana, molt habitual en les terres castellonenques, on és conegut com "vió":

 

Ací podem observar els xicotets plecs de la cintura:

 

Aquesta manera de confecció permet ajustar la falda a diverses talles. Recordem que la roba estava pensada per fer-la durar, i per poder ser aprofitada també per diverses persones. Les obertures laterals, anomenades "trampes" servien a més a més per a accedir a les faltriqueres interiors, perquè les faldes no porten butxaques.

 

Com ja hem comentat, al segle XIX es popularitza el cotó, que anteriorment havia estat una roba més cara que la seda perquè era comercialitzada pels anglesos que la portaven de l'Índia. L'estampació industrial, en principi anglesa i francesa, i més tard en terres catalanes, va permetre l'arribada de nous teixits. Ací tenim una "saia" del Maestrat que combina la manera antiga de cosir amb un teixit a la moda

Noteu que la cintura és feta per una altra classe de cotó estampat i porta només folrada la part baixa ( i les trampes laterals) amb un llenç engomat.

Totes les faldes antigues, llevat de les sinaigües, porten aquest folre interior que es coneix amb el nom castellà de "ruedo". Sempre és d'un altre teixit.

Durant la segona meitat del segle XIX canvia la manera de confeccionar la roba i arriba la moda internacional. Les faldes comencen a substituir les trampes laterals per una única obertura com podeu veure en aquest guardapeus de tafetà, que és completament llis, sense cap adorn:

Per contra aquesta saia de cotó estampat està adornada amb un farfalà abullonat fet amb el mateix tipus de tela.

A banda de les faldes de seda i cotó, no hem d'oblidar-nos les fetes en llana, imprescindibles per a l'època de fred

Totes aquestes faldes han estat conservades per la mateixa família. Tanmateix, són precisament les faldes una de les peces que més difícilment s'ha conservat, perquè sovint s'ha aprofitat la gran quantitat de tela d'una falda per a fer unes altres peces. Ací tenim una falda en cotó estampat, anomenat indiana, reaprofitat per a fer una faldeta infantil:

La tia Dolores ens canta una havanera

Dolores Vila Gómez (1903-2000), a qui ja vam dedicar l'any passat aquesta entrada, recordava el 1990 una havanera que aprengué en la seua infantesa a Vallada, on les xiques que treballaven fent cistelles de vímet eren famoses per tenir un repertori de cançons ben ampli.

Ací us deixem la lletra, fidel a les marques lingüístiques de la versió transmessa per la informant, com podreu sentir més avall. A la població d'Alfarb (la Ribera Alta) tenen replegada una versió musicalment semblant, amb lleugeres variants en les estrofes.

 

Quan jo anava a ta casa

i festejàvem,

en la porto el carrer

mos assentàvem.

Jo te mirava,

tu te reïes

i én això em demostraves

lo que em volies.

Un dia tinguérem

rinya completa.

-Ahí tens el teu retrato

i la navaixeta.

Ja tens lo teu;

ara vull que tu·m dónes

lo que tens meu.

-Ahí tens el retrato

para que el cogo,

que jo no vull casar-me

én denguna pobro

denguna pobro.

I si algun dia

jo ho (heu) pensara

aniria a ta casa

i te demanara.

-Ja no busquen es hòmens

lo que és millor,

que lo que ara busquen

són ês millons.

Si eres rica

“ai Jesús, que reguapa

que és esta xica”.

Si eres pobro

tots te diuen que aún

aún no és horo.

Clica ací per sentir l'àudio

El ball de sis

Amb el nom de "ball de sis" o "ball de tres en sis" anomenem una estructura de jota que, curiosament, només s'ha conservat en les comarques septentrionals i en algunes poblacions del sud valencià. Aquesta distribució ens fa pensar que seria una estructura habitual en tot el territori valencià, encara que no s'ha pogut replegar cap exemple en les terres central del País Valencià.

Com el seu nom indica, calen sis balladors  per executar-la.  Consta de dues parts que es van repetint tantes vegades com estrofes es canten. En la part cantada, cada parella balla una mudança de jota. A la part instrumental, les tres parelles comencen a encreuar-se dibuixant una mena de vuit. És una cosa semblant al "ball de tres", amb l'única diferència que en un ball hi ha tres persones ballant mentre que en l'altre hi ha tres parelles. És per això que a Culla li han posat el nom de "Ball de tres en sis" ( o siga amb sis persones. Recordeu que la preposició que expressa la companyia en valencià col·loquial és sempre en, que va desplaçar a l'arcaica ab ja en el segle XVIII).

Ací teniu un vídeo, enregistrat per Amparo Rubio, on podeu veure els balladors de Culla fent aquest ball en una mostra organitzada per Carles Pitarch, la persona que ens va descobrir que al Maestrat les coses estaven molt vives.

A Culla només canten jota quan fan el ball de tres en sis. Però en els pobles pròxims, com ara Atzeneta del Maestrat, sempre muden a fandango i en eixe moment es deixa de fer el vuit i es passa a ballar en rotgle.

Mocadors estampats

Després de la Revolució Industrial, al segle XIX es popularitzen els teixits estampats a tota Europa. Ací us deixe les fotografies dels mocadors conservats per una mateixa família de la comarca de l'Alcalatén. Com podeu veure, hi ha mocadors pintats sobre seda i també sobre cotó.

cliqueu sobre les fotos per engrandir-les

 

Jota i fandango en reng

A l'Alt Maestrat es conserven diverses estructures de ball que s'usen en els bureos: ball en rotgle, ball de canut o de canó, ball de tres, ball de tres en sis, ball de quatre, ball en reng... Els balls de bureo sempre s'executen sobre les mateixes melodies de seguidilla, jota i fandango, i aquesta variació en les estructures del ball serveix per a animar un poc més la festa i evitar la monotonia. A més a més, algunes d'aquestes estructures possibiliten el ball col·lectiu, amb diverses parelles, ja que a cada cançó (cobla, cantar) es muda de ballador.

A Culla han conservat el ball en reng. Els homes, que no muden mai de lloc i són els encarregats de marcar el pas a la balladora,  formen una filera i les dones van canviant sempre cap a la seua dreta. A la punta, es posa un home que "espera" la balladora que ha passat per darrere de la filera dels homes:

Ací podeu veure un vídeo amb un ball de jota i fandango en reng, ballat pels balladors i balladores cullerans i per un servidor, quan era més jovenet:

PS: Editem l'entrada del blog per a afegir una informació interessant. Carolina Ibor Monesma, estudiosa del folklore aragonés,  ens apunta que aquesta manera de ballar en reng també la trobem a l'altra part del Penyagolosa, en la ratlla de l'Aragó. Ací teniu els balladors de Mosquerola, en una mostra de ball que organitzà la mateixa Carolina, en un vídeo penjat al youtube per l'amic biarut Joan Antoni Cerdà: 

Cossets, i acabem... de moment

En les darreres entrades del blog hem vist que justillos, cotilles, cossets, custillos, costillos, gipons o jupons  (que en cada comarca es diu d'una manera), són molt importants en la indumentària tradicional femenina.

Ací en teniu un del Camp de Túria, amb el clàssic dibuix de pardalet, cistella i floreta sobre fons adomassat, amb passamaneria metàl·lica a l'esquena i badana blanca a la punta davantera i la cua central posterior.

 

La seda, tot i ser una roba molt cara, és la més utilitzada en la confecció dels justillos. Les classes populars s'ho podien permetre perquè aquestos cossets són una peça xicoteta, que no necessita molta quantitat de roba. A més a més, ja hem ressenyat que en les zones no visibles de la peça, aquelles que resten amagades davall dels mocadors de pit, sovint hi ha costures, afegitons o fins i tot robes d'una altra qualitat. Mireu aquest exemple amb muscleres de dos classes distintes de  cotó estampat, el qual a més a més, té reforços de badana en aixelles, pit i punta.

O mireu aquest altre, amb costura en la part superior de l'esquena i aletes afegides de distintes teles.

Observeu que té un rulet de roba cosit, que s'usava per aguantar les faldes, quan aquestos cossets passen a ser interiors. A la comarca dels Serrans es cantava una cobla que en parla:

 La mujer que lleva juera

las handillas del gibón;

ella puede ser curiosa,

pero las trassas, no son.

En efecte, durant el segle XIX els justillos i gipons es col·loquen amb les aletes (merlets, castellets, handillas, haldillas o haldetas) amagades a dins de les faldes. Ho podem vore així a les fotografies de l'època i en aquest magnífic quadre de Pinazo. 

Per tal de no allargar-nos massa, i com que tenim moltes imatges de cossets, hem elaborat aquest vídeo on apareixen formes, colors, teles.

Dos gipons d'Atzeneta

Després haver-vos mostrat els justillos, ha arribat l'hora de penjar les fotografies d'un parell de gipons que també es conserven a Atzeneta del Maestrat. 

Des d'aquest humil blog volem contribuir a recuperar les formes de vestir més autèntiques i respectuoses amb la nostra tradició. Ja no ho dic per les falleres i el seu món inventat d'indumentària de fantasia, que crec que és una batalla perduda, sinó pels folklòrics. Crec que haurem de reconéixer públicament que sovint no estem massa encertats en les nostres "reinterpretacions" de la vestimenta tradicional, i especialment pel que fa a l'ús de colors llampants i teles luxoses.

Avui toca parlar de gipons: cal recordar que la majoria eren de color negre, i de teles senzilles, com els que presentem tot seguit.

Gipó de drap de llana

Gipó de setí negre

 Si voleu veure més gipons podeu consultar les entrades anteriors on trobareu alguns altres exemples com el de l'enllaç. Per cert, què ens passa amb els colors?  Com és que ens pega per fer-nos gipons de colors i justillos negres?

Mots clau: gipó, jubón, jugón, jugona, ajustador, corpiño, corps baleiné, corset, caraco, casaquin, 18th century, 19th century, XVIIIe siècle, XIX siècle, segle XVIII, segle XIX, siglo.

Cossets d'Atzeneta del Maestrat

L'any 2005 vam visitar una veïna d'Atzeneta del Maestrat, que ha volgut restar en l'anonimat, la qual ens va ensenyar la roba antiga que conservava de la seua família. Es tracta d'una col·lecció molt completa i interessant  que inclou roba masculina i femenina en bon estat de conservació.

Hui hem seleccionat els justillos per mostrar-los en aquest blog: dos espolinats, un de domàs i un justillo de llenç per fer feines.  Ací teniu les fotos del primer d'aquestos cossets:

Clic per engrandir les fotos

 

 

El segon justillo és d'una tela amb el mateix dibuix però amb un fons d'un blau una miqueta més fosc. Està tacat. Té la pala davantera més llarga, un parell més d'aletes (merlets) i la cua de darrere més esvelta.

 

 

Podeu comparar el dibuix de la seda en cada justillo. Ambdós comparteixen els dissenys de flors, gerros, pardalets i cistelletes, encara que s'observen xicotetes diferències.

El justillo de domàs té menys aletes i no duu cua central posterior.

 

 

Tanmateix la peça més interessant que conserva aquesta família és un justillo sense encanyar fet amb llenç casolà. No en coneixem cap altre similar, encara que deu ser una peça per fer feines. Vosaltres que en penseu? N'heu vist mai cap altre d'aquesta mena?

 

Mots clau: justillo, cotilla, corpiño, cosset, corset, corsé, Corps baleiné XVIII^esiècle, XIXe siècle, 18th century, 19th century