Titaigües: magnífic! (I)

Hui encara ens queda el bon sabor de boca de la festota d'ahir a Titaigües. Ni de lluny ens esperàvem un èxit tan aclaparador a les terres de l'Alt Túria. Este matí, en obrir el facebook, trobava un comentari d'un dels amics que ens van acompanyar, Rafa Pascual, penjat com a crònica, breu però intensa, de l'esdeveniment: " Magnífic poble, magnífica gent, magnífic día, magnífic bureo".  Gràcies per estes paraules, que sé que ixen des del cor sincer d'un home al qual clarament podem definir com magne, magnífic i ,sobretot, magnànim.

Els pobles xicotets són pobles d'escassos recursos que no poden competir amb l'abundant oferta de les grans urbs. No obstant això, és cert i ben cert que la major riquesa dels poblets és la seua gent. Ho dic perquè la culpa de tot plegat la té una xicona de Titaigües, Amparo, regidora del poble, que va ser capaç d'engrescar-nos i il·lusionar-nos en este senzill però interessant treball.  L'últim dia de les festes d'estiu, uns quants amics vam pujar a veure l'exposició d'indumentària amb peces antigues de la localitat, i Amparo ens va demanar que a les Festes de la Verema hi havíem de tornar per fer una mostra amb vestimenta tradicional. 

Cliqueu per veure més gran

A les 11 del matí, la sala d'actes del "Centro Social" es va quedar xicoteta per poder acollir tanta gent. Ni una sola cadira buida. Molta gent dreta. Als menys matinadors els tocà conformar-se de poder guaitar des del passadís. Els amics del Forcat i els brialers estàvem sorpresos... Com era possible tanta expectació per una cosa tant senzilla?  Si total anàvem a vestir-nos com tantes voltes hem fet...

Toni Guzman i Pilar Higón van ser els encarregats de posar les explicacions didàctiques. I van començar explicant la roba interior. Isabel Mir va eixir en camisa i va anar col.locant-se les calces, els lligacames i tres sinaigües antigues de llenç que van causar molt bona impressió al públic. Quin vol més natural sense cap mena d'invent diabòlic, sense alçaor ni ahuecaor ni cancan.

Després li tocà el torn a Àlex Torres, vestit amb una camisa llarga de llenç. A sobre es va posar els saragüells i va acabar de vestir-se per a anar a fer faena, amb faixa i mocador. En acabant, es va posar un poc més mudat amb unes calces i un jopetí.

Marián Giménez va eixir amb el guardapeus cordat i es va acabar de vestir davant del públic mentre s'explicava la seua roba. La peça important que volíem comentar era el justillo, i sobretot rectificar la creença que existeixen justillos negres. Ho vam tenir molt fàcil: una de les senyores del públic ens volia mostrar un justillo antic que no havia deixat per a l'exposició. Era de color blanc amb flors roges i blaves. Però encara teníem un argument de més pes: una de les balladores de l'antic grup de SF va portar dos gipons negres de vellut mostrejat, amb el pit "a l'operanta", i va contar com en va transformar un tallant-li les mànegues perquè el grup havia de portar "corpiño" negre en el seu uniforme "típic". El podeu vore en la foto que vam fer a l'exposició de l'estiu:

Mª Nieves Criado va mostrar les peces d'indumentària més luxoses i de cerimonia. Va eixir amb una basquinya de seda, i després es col·locà diversos models de mantellines.

Un grup de senyores de Titaigües van fer un pentinat antic del poble, amb rodets laterals i un monyo posterior fet amb unes trenes amples de molts ramals. Loles va ser la model.

Amparo Rubio va ser la encarregada de mostrar la transició de la moda del XVIII al XIX. Es va col·locar els faldellins damunt les sinagües però deixant dins les faldetes del cos, com diu la cançó serrana:

La mujer que lleva fuera

las haldillas del jubón,

ella puede ser curiosa

pero las trazas no son.

La mostra acabà amb els vestits d'hivern. Pilar es va posar els mocadors de llana i Antoni una jupa, capa i capell.

El públic va estar molt atent a totes les explicacions i en acabar l'acte, van formular moltes preguntes sobre la vestimenta tradicional, en part encuriosits per conéixer més detalls i en part sorpresos després d'haver vist caure molts dels mites i tòpics que envolten els anomenats"trajes típicos"

Detall d'un guardapeus antic de Titaigües. Té un farfalà i dos abullonats.